La creació de la memòria

Fa més de vint anys que Jordi Llavina col·labora a les nostres pàgines. Quan va arribar era joveníssim, poc més de vint anys, i mantenia ja una disciplina i un rigor lingüístic inusuals. Des del primer moment ens vam adonar que seria un corredor de fons i que tenia coses a dir. Durant anys va ser crític oficial i paral·lelament va gestar una obra que conté algunes de les dades de la seva biografia vital i estètica. Avui Sam Abrams ens parla de l'últim llibre de Llavina, País de vent, que va obtenir el premi Vila de Martorell. També és notícia perquè acaba de sortir l'edició en asturià del seu llibre de contes Londres nevat, en versió de Ramón d'Andrés. País de vent comença amb uns versos que donen una idea de per on aniran temàticament els poemes: “He hagut de crear la meva memòria. Vinc d'una família que odia el passat”. Els referents autobiogràfics tenen un contrapunt en la visió de la natura, d'on Llavina extreu alguns dels poemes més inspirats, entre ells l'anomenat Cireres ferides, que és ple de les característiques notables de la seva obra: la precisió descriptiva, el to elegíac i la pietat. Dels seus llibres, és el que millor expressa el realisme i el menys formalista. No hauria de passar desapercebut perquè val molt la pena.

Continuant en el reialme dels escriptors de primera, volem esmentar la comentada entrevista amb Varujan Vosganian, escriptor romanès d'origen armeni que va publicar el nostre company David Portabella. Ens recorda la nostra subscriptora Enriqueta Anglada, germana de la poeta i narradora M. Àngels Anglada, que precisament aquesta escriptora va tractar el genocidi armeni a la magistral novel·la Quadern d'Aram, publicada per Columna el 1997 i traduïda a diferents llengües, entre elles l'armeni. És de justícia recordar els nostres escriptors, més encara quan es tracta de poetes de la qualitat de la malaguanyada M. Àngels Anglada. Precisament sobre els desastres del segle XX es basa el reportatge de J.M. de Sagarra a les centrals, amb motiu de l'estrena teatral el dia 12 de l'obra de Tadeusz Slobodzianek, a càrrec de Carme Portaceli. Poesia per vèncer l'horror.