Cultura

Quadern de cinema

L'erosió dels rostres d' Ava Gardner i Daniel Radcliffe pot ser el tema secret de la cartellera d'aquesta setmana: el temps no perdona ningú

El temps i els rostres

Isaki Lacuesta sap adaptar-se al paisatge fluid de l'audiovisual quan la indústria ha perdut els reflexos

1.

Un virtuós muntatge fa possible a La noche que no acaba que l'Ava Gardner jove, magnètica i enlluernadora de Pandora y el holandés errante (1951) dialogui amb l'Ava Gardner cansada, sàvia i crepuscular d'Harem (1986). El documental d'Isaki Lacuesta, fruit d'un encàrrec del canal televisiu TCM, proposa una lectura personal del llibre de Marcos Ordóñez Beberse la vida. Ava Gardner en España i acaba essent una peça coherent dins d'una de les filmografies més estimulants i imprevisibles del jove cinema espanyol. Lacuesta, que es mou entre el curt i el llarg, la ficció i la no ficció, la galeria d'art i el circuit de festivals, la producció televisiva i el cinema de guerrilla, ha estat capdavanter en una nova concepció transversal de l'autor de cinema: algú capaç d'adaptar-se al paisatge fluid de l'audiovisual mentre la indústria perd tots els seus reflexos
a l'hora de sintonitzar amb
la contemporaneïtat.

Si el llibre d'Ordóñez, a partir d'una atapeïda i fascinant xarxa de testimonis, treia a la llum una part important del recorregut vital de l'actriu, sobre el qual les biografies oficials –i
anglosaxones– hi havien passat de puntetes, el documental de Lacuesta proposa llegir la mateixa història en una altra clau. Ordóñez definia la diferència amb la seva proverbial claredat: “Jo ho he explicat en prosa i ell ho fa en clau poètica”. L'escriptor ometia, no obstant això,
una veritat com un temple: que la prosa del seu llibre partia d'un procés periodístic, però
assolia una ambició novel·lística a l'hora de (re)construir el
complex univers d'aquella pseudocontracultura noctàmbula
i canalla que va acollir el pas
del Tifó Gardner.

El mitòman trobarà força al·licients a La noche que no acaba, però Isaki Lacuesta, sense deixar de celebrar la icona Ava Gardner, aprofita l'avinentesa per continuar aprofundint en el gran tema de la seva filmografia: el pas (i, sobretot, l'erosió) del temps, abordat de manera abstracta al seu curtmetratge Teoria dels cossos, i molt present, des del títol, a una obra tan fonamental i complexa com La leyenda del tiempo –construïda sobre el record d'un fantasma (Camarón), la pel·lícula tenia un dels seus grans punts d'inflexió quan madurava la
veu d'un dels personatges– i a Los condenados, reflexió sobre la desintegració dels mites utòpics que s'inflamava de sentit en el seu pla sostingut sobre el rostre de Bárbara Lennie, que interpretava un personatge
disposat a rebel·lar-se contra una herència ideològica que
no havia demanat.

2.

Hi ha un altre diàleg possible entre rostres si ens fixem en les estrenes de la setmana: un pot anar a veure Harry Potter i les relíquies de la mort (part 2) després d'haver revisat a casa seva, en DVD, Harry Potter i la pedra filosofal i comprovar com ha passat el temps sobre el rostre de Daniel Radcliffe, el seu protagonista, i sobre la resta de membres fixos del repartiment. Més enllà del que és obvi –Radcliffe va entrar a la saga com a nen de mirada transparent i l'abandona com a adolescent de mirada tèrbola i turmentada–, la distància entre una imatge de la pel·lícula de l'any 2001 i una altra d'aquest capítol final de 2011 també ens parla del procés que sembla haver tancat definitivament una llarga edat de la innocència del cinema per
al públic infantil i juvenil.

Harry Potter i la pedra filosofal es podria definir com dues hores de foscor i mal rotllo per a menors d'edat: un banquet sinistre sense cap rampell d'humor, cap estratègia d'alleujament còmic... En l'espai de deu anys, Harry Potter ha fet un truc de màgia (no sé si blanca o negra) digne de David Copperfield: enfosquir radicalment la ficció per a totes les edats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Harry Potter y las reliquias de la muerte. Parte 2

«Harry Potter y las reliquias de la muerte. Parte 2»

Gènere: Aventures
Direcció: David Yates.
Intèrprets: Daniel Radcliffe, Emma Watson, Rupert Grint.
Valoració crítica: [ep] [ep] [ep] [eb]
La noche que no acaba

«La noche que no acaba»

Gènere: Documental
Direcció: Isaki Lacuesta.
Valoració crítica: [ep] [ep] [ep] [eb]

Publicat a

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda