Cultura

més. que

tall. vianda

No cal tenir una vida torturada per ser un bon narrador

Al Manchester del 1960, una parella d'evangelistes pentecostals, buits de diners i plens de prejudicis, van adoptar una nena. Quan tenia 16 anys i havia estat educada per ser missionera i evangelitzar el món va confessar a la seva mare que estava enamorada d'una altra noia i que això la feia feliç. “Per què vols ser feliç quan pots ser normal?”, va ser la resposta que ara és el títol de l'autobiografia de Jeanette Winterson publicada per Lumen. I també va ser el detonant perquè la noia abandonés una casa amb pocs llibres i un fervor religiós esdevingut tortura.

Winterson es va estrenar el 1983 amb Fruta prohibida, novel·la amb forts components autobiogràfics (com a gairebé tota la seva obra) que va ser adaptada per la BBC. Cinc novel·les més, així com alguns assajos i la seva col·laboració habitual al The Times i The Guardian han fet d'ella una autora reconeguda i respectada. Aquesta autobiografia atrapa des de la primera pàgina (disculpeu el tòpic, però és ben cert) més que moltes obres de ficció. I seguim els passos de la protagonista que cerca una felicitat compatible amb la normalitat, i l'amor, i una identitat, i una casa, i la mare biològica, i analitza errors i crisis que la van dur fins a un intent de suïcidi el 2008.

Que ningú s'espanti perquè per escriure no és imprescindible acumular experiències tan traumàtiques com les de Winterson. Una manera més agradable és entrar a la web de Sebastià Bennasar http://sebastiabennasar.wordpress. com i apuntar-se a un o diversos cursos d'escriptura creativa on line que aquest escriptor i assagista, professor i periodista, poeta i traductor mallorquí ha organitzat. Ofereix tres gèneres: novel·la negra, relat breu i narrativa de viatges, dividits en 20 sessions cadascun i per només 120 euros. Comencen l'1 de març i la inscripció es tanca el 25 de febrer. Els llistats de qualsevol dels tres cursos fan goig, mireu, si no, la primera sessió del de relat curt: Història ràpida del gènere: d'Edgar Allan Poe a les revistes on line actuals; La tradició de la narració; Les rondalles, llegendes i altres formes de narració oral; El paper dels mitjans de comunicació; La consolidació del gènere al segle XX; Hemingway i la teoria de l'iceberg; El relat breu a casa nostra; Després de Raymond Carver; L'explosió del gènere; Les possibilitats de les noves tecnologies; Exercici: lectura de diferents relats breus i comentari. Déu n'hi do.

El percentatge de mestres d'escriptura que siguin bons autors està lluny del 100%. De la mateixa manera que un mestre de música no sempre és un bon compositor. Per això em vull afegir als elogis que està rebent Muriel Villanueva amb La gatera, novel·la breu publicada per Amsterdam que va rebre el Just M. Casero de la Llibreria 22 de Girona. Una veu diferent i una trama que funciona. I això que és professora d'escriptura a l'Ateneu! (Ara ve quan qualsevol dels escriptors que conec i que fan classes a l'Ateneu em tanca en un quartet per jugar a Guàrdia Civil de l'aeroport del Prat educa un ciutadà que es pensa que pot parlar en català a Catalunya.)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Arquitectura de vida

barcelona

El penúltim comiat

Barcelona

Toni Beiro dedica una cançó a les ‘Heroïnes’ del FC Barcelona femení

GIRONA

Un film sobre psicoteràpia, al Bòlit de Girona

Girona

L’artista Laura Bergillos explora el fil entre la vida i la mort

Sarrià de Ter

La Perla29 recupera un conte humanista de Zweig

BARCELONA

Garriga veu “ben encaminat” el pressupost de Cultura per arribar al 2%

Barcelona

J.M. Espinàs, penúltim comiat

Barcelona

Ferran Torrent presenta una trama de falsificadors

Barcelona