Cultura

Novel·la

Jordi Capdevila

Tots els colors de la maldat

Tot passa en set dies. Són els que ha necessitat Rafael Bernabeu per narrar la història d'un de tants energúmens i explotadors corruptes que abusen del seu domini a moltes ciutats i pobles de tot el món, nascuts amb l'única voluntat de viure bé i acaparar poder a costa de deixar a la cuneta centenars de víctimes que han patit els espasmes dominadors i criminals de la seva crueltat. Una faula punyent sobre els carronyers de la societat actual que té per escenari la tranquil·la població de Korcula, una illa bucòlica de Dalmàcia, on segons assegura la tradició va néixer Marco Polo. La història es desenvolupa el juliol del 1990, uns mesos després de caure el Mur de Berlín i abans de la guerra dels Balcans.

El protagonista és Branco Markovic, un expolicia del règim de Tito a qui li ha tocat dirigir un hotel històric de l'illa i que el vol convertir en un exòtic establiment d'ambient tahitià que signifiqui l'inici de la creació d'un complex turístic que s'estengui per tota la Mediterrània.

A un ritme frenètic, Bernabeu narra la vida i miracles dels set dies d'aquest personatge alcohòlic, fatxenda, que ha estat comissari de control de bordells i traficant d'armes i fins i tot ha exercit de proxeneta. La relació amb els homes la decideix per la força despòtica del càrrec i amb les dones per la vigoria masclista que considera connatural. En set dies de barrabassades per modernitzar l'hotel, Branco ha tingut temps de desconfiar dels seus treballadors, acomiadar el cuiner, retardar el pagament dels salaris, apallissar la seva dona, considerar un fet normal la violació de la seva filla i intentar seduir la guia turística d'una agència de viatges a més d'humiliar i ridiculitzar tothom amb qui tracta.

També a la Costa Brava

Però han estat també uns dies de fer plans i de fer volar coloms sobre projectes i més projectes per omplir de turistes alemanys el seu establiment i tota l‘illa d'hotels emblemàtics com el seu. El mateix que va passar, segons explica, fa mig segle a les Balears i a la Costa Brava. No estranya gens que, sense encomanar-se a ningú, es carregui tots els pins que feien ombra als banyistes de la platja per substituir-los per uns ridículs para-sols de coloraines, a més de canviar el nom tradicional de l'hotel Excelsior pel de Tahití.

Escenes hilarants i sorpreses a dojo donen vida a un relat bastit amb un llenguatge directe, ric i amb uns personatges secundaris caracteritzats amb uns diàlegs ben construïts. La personalitat peculiar de cada un d'ells magnifiquen la mediocritat i crueltat del protagonista. Una desferra humana que coneix tots els colors de la maldat i els practica sense compassió.

Una bona primera novel·la d'un autor que es considera un xarnego del Carmel. Es llegeix amb un sospir i retrata aspectes de la degradació moral, social i econòmica que ha conduït a la decadència que pateix ara Europa.

Branco, el Dàlmata Autor: Rafael Bernabeu Editorial: Edicions de 1984 Barcelona, 2011 Pàgines: 186 Preu: 18 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.