Cultura

Ara. hi

que. penso

Schulz, Liniers i Boada

Un programa permet passar determinats documents de text a sonor

U


Els cecs disposen de diversos sistemes per veure-hi a través de l'oïda: les pel·lícules i exposicions amb audioguia, els telèfons mòbils que detallen cada funció amb una veu robòtica, els llibres enregistrats en què les lectures són neutres, sense entonació, perquè l'oient pugui interpretar el que escolta de la mateixa manera en què els vidents ho fem amb el text.

Hi ha un programa, el Textaloud, que permet passar determinats documents de text a sonor a través d'uns sintetitzadors. El text és llegit per unes veus humanes, i es poden descarregar amb diverses modalitats. Si tens una novel·la en un document word, la pots passar pel Textaloud, guardar-ne l'arxiu en un MP3 i escoltar-la quan convingui. Els ulls descansen però l'entonació no passa de funcional i pot fer l'efecte que llegeix algú amb problemes de dicció o respiratoris. És pràctic i prou.

El que surt massa damnificat filtrat per un programa semblant és el còmic. Al mercat, hi ha tres novetats que us vull comentar. Debolsillo ha publicat Lo mejor de Carlitos y Snoopy, de Charles M. Schulz (Estats Units, 1922-2000), una antologia inèdita i força extensa del que es considera la tira més famosa de tots els temps. Recull una selecció de les 17.000 tires que Schulz va publicar entre el 2 d'octubre del 1950 i el 13 de febrer del 2000, que es van arribar a editar simultàniament a 2.600 diaris. És curiós veure l'evolució dels ninots, sobretot al llarg de la dècada del 1950, perquè després, el traç es manté molt semblant. Va començar amb un to molt autobiogràfic perquè Schulz era un noi tímid a qui res no li sortia bé, i hi va afegir una visió desencisada de l'existència després de viure les misèries en combat de la Segona Guerra Mundial. Tot plegat li va servir per mostrar la cara més oculta que fosca del somni nord-americà amb un estol de personatges que han esdevingut universals.

Mondadori ha publicat Macanudo 7, un nou lliurament de les tires que Ricardo Liniers (Buenos Aires, 1973) ha publicat l'últim any al diari La Nación, en què col·labora des del 2002. La imaginació de Liniers depassa tot sovint els límits de la vinyeta i el to poètic i surrealista ens du més endins del somriure. Així com Schulz sempre va treballar amb el grup de nens (eterns) que va ampliar en comptades ocasions, Liniers parteix d'una barreja rica de personatges que fa desfilar segons convé.

Un tercer autor de tires de premsa amb novetat és Daniel Boada (Barcelona, 1958), que fa unes setmanes va publicar Nadal al bassal i té previst publicar al mes vinent Les aventures de la granota negra, un monogràfic sobre la malcarada granota autòctona del desert, esprimatxada i carregada de mala llet.

El 1998 Boada va començar a publicar a les pàgines d'aquest diari la tira Granotes & cuques, i en van aparèixer unes 4.000 fins al 2009. Ho va combinar amb pàgines al suplement dominical, centenars d'il·lustracions a la secció d'opinió, pàgines amb contes inexplicables, robots amb nom de Joanot i pinotxos galàctics a la revista infantil Tretzevents (que lamentablement va plegar el desembre passat), i fins i tot alguna exposició d'olis dedicats a El Muertito, un esquelet envoltat d'una iconografia naïf i aroma mexicà. A les últimes temporades va publicar la secció L'ull de l'agulla en aquest mateix suplement: píndoles d'una filosofia realista i, per tant, agra.

Daniel Boada ja no col·labora amb nosaltres. Els canvis laborals tan perillosament actius últimament ho impedeixen. El trobarem a faltar, i molt. Aviat, però, podrem adquirir el seu llibre nou, un dels 100 exemplars de col·leccionista que inclouen un original i que només podeu comprar a les llibreries: La Central, Laie, Jaimes, Catalonia, Al·lots, Les Punxes i Castelló 70 de Barcelona.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.