Cultura

art

istades

Tinc un compromís

Conceptualment, mai he entès la polèmica de principis dels anys setanta entre Tàpies [que ha mort mentre jo redactava aquest article] i l'emergent aleshores Grup de Treball. L'art conceptual català enfrontat a la gran personalitat artística del país i pal de paller de l'informalisme. La disputa era més aviat generacional, d'ego o de protagonisme, que per una qüestió de fons. Perquè el que l'art conceptual buscava, com també gran part de l'obra de Tàpies, és el compromís amb la societat. Tàpies ho va fer de manera més individualitzada, i el conceptual, amb la intenció de diluir la barrera que marcava el mateix objecte artístic. Podríem arriscar-nos a dir que a l'art contemporani sempre hi ha un compromís social. Sinó parlem de ferros soldats o teles empastifades de pigments amb més o menys gràcia decorativa.

Pel que fa a la figura de l'artista, una de les aportacions del segle XX va ser la seva visualització com a agent social, tot i que avant la lettre és evident que la connexió social dels artistes ve de lluny. Ni que fos lacònicament, no reivindicaven un passat mític els prerafaelites? I de manera més punyent, Goya va mostrar tota la ràbia contra la guerra i la violència que es pot expressar en teles i gravats.

Un dels quadres més importants del segle XX, el Gernika de Picasso, expressa també el compromís de l'artista amb el fet cruent del salvatge bombardeig de l'aviació alemanya i italiana sobre la població basca. Hi ha qui dirà que es tractava d'un encàrrec per al pavelló del govern de la República espanyola de l'Exposició Internacional de París del 1937 i que el compromís polític de Picasso d'aleshores era ambigu. Però no, la fortalesa expressiva de l'obra dilueix tota mena de dubte: el quadre, a més d'estar fet amb el cervell i la mà, també està fet amb el cor i l'ànima. En el mateix pavelló, Miró va exposar El segador, en què la figura de l'obra alça una revolucionària falç. De Miró, actualment podem veure, a més de l'exposició a la seva fundació, la mostra de cartells D'un temps, d'un país al Museu d'Història de Catalunya, en què es visualitza el compromís social, polític i de país de l'artista.

La llista nacional i internacional d'artistes que han mantingut un compromís amb les grans qüestions de la seva època seria equivalent a les enumeracions d'una enciclopèdia d'art contemporani. Per això recorrem a un exemple recent i proper.

Tot per la llengua

L'artista Jordi Alcaraz (Calella, 1963) té un compromís personal amb el país. I, lògicament, amb la llengua, Per això, quan Plataforma per la Llengua li va demanar una obra per recollir fons per una campanya d'enfortiment social de la llengua no s'hi va pensar. I si tenia cap dubte, els noms que l'havien precedit en aquesta acció solidària i de compromís li van esvair tota prevenció: Brossa, Perejaume, Guinovart i Tàpies, tots creadors amb profunditat de pensament.

De l'obra Desdejuni se n'ha fet un tiratge de 35 unitats. Es tracta de litografies, però que cap és igual que l'altra perquè l'artista ha intervingut en totes. La peça la formen pedres que han estat encabides en la superfície del quadre. “És una obra difícil de fotografiar. Per contemplar-la cal apropar-s'hi. Com cal fer-ho amb la defensa de la llengua”, explica l'autor. Per Alcaraz, més que una litografia, l'obra és una acció escultòrica. “Plataforma per la Llengua la formen gent que opta per l'acció. Això m'agrada perquè a la vida cal actuar.”

El títol Desdejuni simbolitza com el català pateix però sempre surt reforçat de qualsevol contratemps. “Fer abstinència representa un període de transició en què t'has sentit malament, però la neteja que representa et permet tirar endavant de nou.”

Si com diu el nom de la campanya de Plataforma per la Llengua “El català suma”, en què es presenten xifres de l'àmbit social de la llengua, en el món de l'art, l'energia discursiva que transmet un artista amb el seu treball també ajuda a la transformació social. Si em faig jo mateix una de les preguntes que plantegem als galeristes en aquest suplement respondria a la pregunta “Com seria el món sense art?”: “Molt més uniforme, injust i insolidari.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.