Cultura

poets'

corner

Sagarra, des d'ara

Les reaccions davant
el gran homenatge
a Josep Maria
de Sagarra han estat
ben variades

L


Aviat farà un mes del multitudinari “homenatge institucional i popular” a Josep Maria de Sagarra al Palau de la Música Catalana, presidit per Artur Mas. La badada del director de la Institució de les Lletres Catalanes d'oblidar el cinquantenari de Sagarra era grossa i la capacitat de resposta de la conselleria de Cultura va ser àgil i contundent. Amb l'anterior govern, el mateix director també havia badat a l'hora de recordar el mig segle de la mort de Carles Riba, però la reparació va ser més aviat minsa.

Sincerament, espero que tot no quedi en un desplegament de mitjans per impressionar el personal. Una intervenció llampec per complaure, sobretot, el fill del poeta, que sempre està a punt per fuetejar els irresponsables.

Sagarra, no cal dir-ho, es mereix molt més, però ja se sap que aquest país, amb la seva dèria d'estar sempre al dia, té un problema greu a l'hora de transmetre correctament el seu patrimoni literari. I costa molt que s'entengui el concepte de patrimoni intangible, aplicat a l'obra d'un escriptor. Les reaccions davant el gran homenatge a Sagarra han estat variades. Els mitjans han deixat caure Sagarra com una patata calenta. Algunes persones han llançat coets indiscriminats al cel. Altres han remugat que l'autor no s'ho mereixia. Altres es dediquen a les comparacions odioses de veure que els 25 anys de Foix han estat menys lluïts. Tan difícil és saber que 50 és un xifra superior a 25? I altres, els despenjats i indiferents, et diuen que això de Sagarra no va amb ells.

Tot indica el que ja sabíem: Sagarra és lluny de suscitar unanimitat i, encara que la situació hagi millorat una mica, el seu lloc al cànon de la literatura catalana moderna és molt inestable. L'homenatge del 23 de gener no ha de ser un bàlsam per a males consciències, sinó un punt de partida per a una sèrie d'actuacions per posar fi a la situació d'ara.

Per començar, s'ha de reprendre immediatament l'edició de les obres completes de Sagarra a Tres i Quatre –n'anuncien un nou volum–. Al mateix temps, s'han de produir més iniciatives com les edicions a Labutxaca per divulgar millor l'obra. En aquest sentit, caldria reeditar de seguida l'extraordinària Antologia poètica, de Josep Palau i Fabre, publicada el 1983. El pròleg i la tria no tenen preu! S'ha de seguir el camí marcat per Josep Miquel Sobrer amb el seu ambiciós assaig monogràfic La poesia dramàtica de Josep M. de Sagarra, apareguda fa relativament poc.

Josep Maria de Sagarra està infraestudiat pels crítics, estudiosos i acadèmics. Necessitem estudis importants que trenquin d'una vegada tots els tòpics i prejudicis de caràcter social, polític i cultural. I, sobretot, cal una bona biografia crítica de Sagarra, que deixi de banda l'hagiografia ultradefensiva i ens expliqui el personatge en tota la seva esplendor i misèria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Springsteen inicia gira mundial a Florida amb un concert de quasi tres hores

BARCELONA

Missió utòpica: revifar la Rambla

barcelona

Manel Ribera: “L’avantguarda musical ha mort”

barcelona

Strenes s’implica en el teixit social i cultural gironí

Girona

L’art de Carles Bros, en defensa de la posidònia

TORROELLA DE MONtgrí
Cultura

Encadenats als llibres

Sant Joan de les Abadesses

Un festival de cultura i drets humans

BARCELONA

Les compositores catalanes són només un 1,7% a les programacions de música clàssica

BARCELONA

Gonzàlez Fabra publica un exhaustiu estudi sobre l’òpera

Barcelona