Cultura

Quadern de música

Amsterdam recupera ‘La llegenda de la ciutat invisible de Kitezh' de Rimksi en una brillant producció dirigida per Dmitri Txerniakov

El paradís somiat

‘Kitezh' mereix tornar amb tots
els honors als millors escenaris occidentals.
El Liceu en serà un?

Les òperes de Rimski-Kórsakov són una raresa en els escenaris occidentals, potser perquè sovint les belleses musicals, abundoses, queden llastades per mancances dramatúrgiques. És el cas de La llegenda de la ciutat invisible de Kitezh i la donzella Fevronija, penúltima òpera del compositor, coneguda també com el Parsifal rus, no sé si per la durada o per la càrrega mística. Per aquest motiu no es podia deixar passar una proposta d'alt nivell, un nou muntatge coproduït per l'Òpera dels Països Baixos, la Bastilla de París, la Scala de Milà i el Liceu. Aquest últim punt depèn, és clar, de si ens creiem l'atribolat director general de la casa quan parla de no renunciar al “prestigi del teatre com a referent internacional”.

En els temps descreguts que vivim, una obra com Kitezh presenta reptes formidables. És difícil no veure en l'esperit pur i càndid de la protagonista, Fevronija, en la seva bondat sense titubejos, en la seva pietat inexhaurible, en la seva comunió amb la natura, una bleda de cap a peus. I l'escena final, després de molts tràngols –com una ferotge invasió tàrtara i el miracle de la invisibilitat de la ciutat–, amb l'arribada de la noia a un paradís refulgent, seria més pròpia d'una estampeta per a beates, ortodoxes o catòliques. Per això era bo confiar en un dels directors amb més talent de l'actualitat, Dmitri Txerniakov, perquè aportés un sa tractament de xoc.

Jugant amb imatges fortes i contrastos potents (el pas del frondós prat amb cabana on viu la protagonista, decorat espontàniament aplaudit pel públic neerlandès, al món de ciment fred i inhòspit de la ciutat), Txerniakov quasi aconsegueix anul·lar les longueurs de l'obra, tot i que qui llegeixi l'argument que Txerniakov ha redactat per al programa de mà s'adonarà que d'invisibilitat, res de res. El director no deu creure en miracles, i prefereix analitzar uns personatges al límit, abocats a la fi, i dissecar les seves reaccions quan el món s'enfonsa per causa d'una força irracional.

És en la primera escena del tercer acte quan el director aconsegueix una intensitat teatral esfereïdora: Kitezh no és cap ciutat meravellosa, sinó una comunitat assetjada, tancada en un teatre tronat, on les dones vesteixen amb camisoles blanques els homes que es dirigeixen cap a la mort, per després posar-se un mocador al cap mentre esperen el seu destí. No hi ha redempció? Fevronija sí que arriba al paradís després de ser amorosament amortallada, però és un paradís sense kitsch ni folklorismes, un paradís domèstic, un humil àpat acompanyada dels seus éssers estimats. Ai las, és l'últim deliri d'una moribunda, el somni s'esvaeix mentre el seu cos queda inert en un bosc desolat.

Marc Albrecht, a qui no veurem al Liceu dirigint Zemlinksy, va garantir la solidesa de la lectura musical, sense defugir els elements més descriptius i coloristes de la música de Rimski, amb una notable Filharmònica dels Països Baixos i un Cor de l'Òpera d'una unció corprenedora en el tercer acte.

Fevronija és un paper extenuant i Svetlana Ignatovitx se'n va sortir amb bona nota, amb una veu a la qual manca una mica de gruix al greu, però amb forces suficients i una sensibilitat que no cau en excessos. Maxim Aksenov va ser el seu príncep ardent i un xic engolat. Vladimir Vaneev va aportar gran serenor a les intervencions del príncep Iuri, el més destacat d'un sòlid grup de baixos on també hi havia Vladimir Ognovenko i Nikita Storojev com a líders tàrtars, mentre que John Daszak va fer tota una creació del torturat i traïdor Grisha, la veu més lúcida, per menys convencional, d'una òpera que mereix tornar amb tots els honors als millors escenaris occidentals. El Liceu en serà un?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.