L'HUMIT RADICAL

“Seca's tot jorn l'humit qui em sosté vida”, fa un vers del poema 11 d'Ausiàs March, aquell poema esplèndid on contraposa la vida a la mort, que el ve a buscar amb els braços oberts, corrent i plorant de felicitat. La causa de tot plegat és el dolor d'amor, és clar, però el que interessa ara és que March, per expressar-ho, utilitza terminologia mèdica. Es mor perquè se li asseca l'humit radical, diu. Segons la medicina medieval, l'humit radical és un fluid elemental, dispers per tot l'organisme, que, juntament amb la calor vital, el manté en vida. Es gasta o bé per un excés d'escalfor produït per un accident morbós o bé pel pas dels anys. La ciència mèdica treballa per poder-lo restaurar i evitar així la mort de l'individu. Si Ausiàs March era capaç de fer servir terminologia especialitzada com aquesta i els seus contemporanis eren capaços d'entendre'l, és perquè la medicina havia esdevingut un agent cultural de primer ordre, gràcies al fet que els seus coneixements bàsics s'havien divulgat arreu a través de tractats i enciclopèdies. De l'humit radical en parlen també Dante, Boccaccio, Vicent Ferrer i el Quixot, per posar-ne quatre exemples més. Ramon Llull i Arnau de Vilanova, els nostres autors medievals més estudiats internacionalment, li van dedicar sengles tractats teòrics, escrits en llatí.

L'edició del Tractatus de humido radicali d'Arnau constitueix un nou volum de la prestigiosa col·lecció de les AVOMO, que des del 1975 es dedica a publicar l'obra llatina mèdica de l'autor científic més rellevant que va produir la Corona d'Aragó i que va estendre la seva influència per tota l'Europa llatina occidental.

Poca broma! Són molts anys de feina per dur a bon port una iniciativa lloable, que rep els elogis de la comunitat científica internacional. Les AVOMO ens proporcionen edicions fiables i estudis introductoris impecables, que donen prestigi a la cultura catalana. Són obres per a especialistes, és cert, però poden ampliar el públic receptor perquè proporcionen coneixements per contextualitzar més bé la literatura, posem per cas. Poden atraure els filòlegs, els historiadors, els metges, els filòsofs... i qualsevol persona culta que s'interessi per la vida de l'edat mitjana en sentit ampli.

La llarga introducció del volum (281 pàgines) és un exemple de lectura meticulosa de gran quantitat de fonts, de profunditat d'anàlisi, de claredat en l'exposició i de gran exigència intel·lectual, exposada des de la saviesa i la humilitat (que són virtuts contràries a l'arrogància d'alguns erudits). Les dues autores, Chiara Crisciani i Giovanna Ferrari, analitzen l'humit radical des de diversos punts de vista: filosòfic, teològic, mèdic i alquímic. El concepte d'humit radical, complex i amb interpretacions diverses i de vegades contradictòries, interessa diferents disciplines, sobretot per les promeses de “llarga vida” que comporta.

L'humit radical va atraure filòsofs i teòlegs (i aquí Llull va de bracet amb Albert Magne), que discuteixen si l'humit radical es gastava o no al paradís edènic i què és el que es recupera amb la resurrecció de la carn. El van estudiar els metges perquè estaven interessats a evitar la mort accidental de l'individu, a restaurar i conservar al màxim la humitat, sobretot amb la prescripció d'una dieta adequada. I el concepte va seduir els alquimistes (i aquí es tenen en compte el pseudo-Arnau i el pseudo-Llull, els apòcrifs alquimistes), convençuts de trobar una substància per allargar indefinidament la joventut i la vida.

L'edició del text llatí, a càrrec de Michael R. McVaugh, ha tingut en compte els vuit manuscrits que han conservat l'obra i ocupa 35 pàgines. Llàstima que no s'hagi optat per traduir al català l'obra d'Arnau! La Fundació Noguera i les Publicacions de la Universitat de Barcelona haurien pogut seguir aquí el model de la col·lecció Bibliotheca Philosophorum Medii Aevi Cataloniae, de l'Obrador Edèndum, que ha publicat el text llatí d'un tractat del català Pere Tomàs (s. XIV) amb la traducció catalana a la pàgina contrària, com ha fet sempre la històrica col·lecció Bernat Metge. De tota manera, l'aparició d'aquest nou volum de les AVOMO mereix una gran felicitació, que aquest any coincideix amb el 700 aniversari de la mort d'Arnau de Vilanova (1240-1311).