Marilyn per Avedon

El 6 de maig del 1957 Marilyn Monroe va posar pel fotògraf Richard Avedon al seu estudi de Nova York. Tenia 32 anys i començava a ser una actriu coneguda més enllà del seu erotisme magnètic. Havia rodat part de les seves pel·lícules més conegudes: Niagara, Els cavallers les prefereixen rosses i Bus Stop, entre altres. Marilyn va entrar com una exhalació a l'estudi i va posar a la manera de les grans actrius: Lillian Russell, Marlene Dietrich, Clara Bow, Jean Harlow, Theda Bera..., en una sèrie d'imatges que han quedat per a la posteritat. Per la seva banda, Avedon era un dels deu fotògrafs més coneguts del món i buscava sortir dels límits de la publicitat i aconseguir noves imatges més artístiques.

Marilyn ballava, cantava, semblava feliç i la càmera l'estimava. I ella ho sabia. De sobte, després de tanta activitat, es va deixar caure abatuda en un sofà. La sessió havia acabat. I llavors Avedon, depredador de la instantània, la va caçar donant-nos un dels millors retrats de l'artista: no és Marilyn, és Norma Jean. Vesteix banyada en lluentons i suggereix un bust prominent i la pell de seda. Té la mirada absorta, introspectiva. Darrere els seus ulls, hi ha un destí tràgic. Ara ho sabem. Tot és més fàcil, a posteriori. Una imatge que condensa tota una vida: de l'anonimat a l'estrellat, dels excessos de la fama a una mort prematura, de Miller a JFK. Aquest agost farà 50 anys que ens va deixar, mig segle sense Marilyn. No hi ha hagut mai un cadàver tan bell, ni una llegenda tan misteriosa com la seva.