cultura

El vent entre les cases

Edicions Sidillà rescata de l'oblit trenta llogarrets abandonats de Catalunya donant veu als seus últims estadants a l'obra coral ‘Els pobles perduts'

Deu escriptors fan reviure la història de llocs com Talaixà, el Born, la Mussara, Fitor o Perellós

A la Mus­sara, al Baix Camp, la boira riva­litza amb el vent per subrat­llar la sole­dat del cam­pa­nar de l'església, ensor­rada fa anys, com la majo­ria de cases i la tren­tena de masos que envol­ta­ven el poble, i fins i tot les creus del cemen­tiri, cober­tes d'esbar­zers i runa. Mai no va tenir una existència espec­ta­cu­lar: en els seus millors temps, al segle XIX, diuen que va arri­bar als tres-cents habi­tants, dels quals a mit­jan segle XX ja només en que­da­ven dotze. Però s'hi feia una vida digna, vida de car­bo­ners i page­sos sobre­tot, encara que de poques como­di­tats, amb aigua escassa, sense elec­tri­ci­tat i, des dels anys cin­quanta, que va mar­xar la mes­tra, sense escola, sense futur. La Mus­sara és un dels trenta llo­gar­rets aban­do­nats de Cata­lu­nya que res­cata a través del tes­ti­moni dels últims esta­dants o de la memòria dels seus des­cen­dents el lli­bre Els pobles per­duts, que ha publi­cat Edi­ci­ons Sidillà de la Bis­bal d'Empordà amb tant d'èxit, que en un mes se n'ha hagut d'impri­mir ja la segona edició.

Els escrip­tors Xavier Cor­ta­de­llas i Judit Pujadó, res­pon­sa­bles del segell gironí i autors d'alguns dels tex­tos, a cavall entre la crònica periodística i la prosa literària, que s'aple­guen en el volum, diuen que aquests trenta pobles són en efecte llocs aban­do­nats, però no pas morts: a molts, encara s'hi cele­bren aplecs, s'hi orga­nit­zen tro­ba­des de veïns, s'hi pro­mou la recons­trucció d'algu­nes cases per man­te­nir-ne viu el record, s'hi fan dir mis­ses i tot. No van créixer, això és tot, o van sucum­bir sota els efec­tes ful­mi­nants d'algun cata­clisme, com Sidillà, del qual pren el nom l'edi­to­rial bis­ba­lenca, un poblat de l'alta edat mit­jana de loca­lit­zació avui encara incerta, entre Foixà i Sant Llo­renç de les Are­nes, col­gat com era periòdica­ment pel fang del Ter, o com Montclús, a la Noguera, enter­rat fa sis-cents anys per un ter­ratrèmol.

“Un poble per­dut és una pre­gunta oberta”, afir­men els edi­tors en la seva pre­sen­tació, i la tren­tena de tex­tos que com­po­nen el lli­bre, enco­ma­nats a deu escrip­tors que han tin­gut cura de refer la història d'aquests mons clo­sos a través dels relats dels super­vi­vents, són en certa manera una invi­tació a tro­bar alguna res­posta sobre els pobles vius d'avui entre les ruïnes dels que es van per­dre ahir. Ara era el millor moment, perquè bona part d'aquests llocs van ser aban­do­nats fa cosa de cin­quanta o sei­xanta anys, a temps perquè encara hi hagi gent que pugui par­lar-ne, sovint amb orgull i emoció. Però fins i tot de llocs de des­a­pa­rició tan remota com l'antiga ciu­tat del Born, redes­co­berta amb les obres al subsòl del mer­cat bar­ce­loní, s'ha pogut loca­lit­zar, sal­tant set gene­ra­ci­ons, que no és poc, un des­cen­dent dels que van veure aba­tre casa seva per les tro­pes borbòniques aquell any fatídic de 1714. La iden­ti­fi­cació de Joan Carpa Kies, des­cen­dent del cònsol holandès a Cata­lu­nya, és, segu­ra­ment, la tro­ba­lla més sen­sa­ci­o­nal d'aquest lli­bre que es mou amis­to­sa­ment entre ruïnes i fan­tas­mes i que ha il·lus­trat, per donar forma a les des­a­pa­ri­ci­ons, Lle­nas Llensa.

Una guia humana

Fora de les catàstro­fes i les guer­res, la majo­ria d'aquests pobles van ser aban­do­nats per la indus­tri­a­lit­zació; a vega­des, també, per dei­xar-se negar pels embas­sa­ments, com Mequi­nensa o Sus­queda. En qual­se­vol cas, la idea no era fer un inven­tari exhaus­tiu de tots els pobles per­duts del país, sinó una guia humana prou repre­sen­ta­tiva, “més inten­siva que exten­siva”, que arriba fins a la Franja i la Cata­lu­nya Nord. Al final, n'han que­dat trenta, cada un amb el seu des­crip­tor: el Born, Peguera, Querós, Sant Genís dels Agu­dells i Santa Eugènia de Relat (Judit Pujadó); el Camp de la Bota (Jordi Vilalta); Conill, Pui­ma­nyons, Rúbies i Sol­duga (Marta Alòs); Cor­bera d'Ebre, Faió, i Pinye­res i Algars (Joan Todó); Fines­tres (Andratx Badia); Fitor, Perellós, i Tragó i Blan­ca­fort de Noguera (Xavier Cor­ta­de­llas); el Fonoll, Mar­me­llar, la Mus­sara i Sel­me­lla (Isa­bel Olesti); Iscles (Xavier Llo­ve­ras); Molinàs, Sant Cebrià dels Alls i Talaixà (Miquel Martín); Puig­cercós Vell, Sallent i Vall­dar­ques (Mar­cel Fité).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.