Tot un món

Col·laborador habitual de les revistes New Yorker i Esquire, Kevin Canty aborda a Tot, la seva quarta novel·la, les desorientacions i els projectes estancats, els enyors i les pors que afecten els habitants d'un poblet de l'Amèrica rural. Una colla de gent quotidiana, podríem dir allò tòpic que són absolutament normals i que, com tants d'altres, lluiten per aferrar-se a les segones oportunitats.

Hi ha res de més freqüent i literari que uns personatges amb dificultats que decideixen reinventar-se malgrat els naufragis personals?

El protagonista de Tot és RL, el propietari d'una botiga d'articles de pesca que beu una mica massa, a qui la dona va deixar per seguir els Grateful Dead i que té una filla un pèl confosa, que supera les infidelitats de la parella en braços d'un empleat del seu pare. La tornada d'un antic amor, la Betsy, que s'ha de sotmetre a quimioteràpia, fa revifar les esperances sentimentals d'RL. El cercle el tanca la vídua June, que s'emborratxa i resa un cop ha decidit deixar de trobar a faltar el marit desaparegut i amic d'infantesa d'RL. Personatges de traç fi, autèntics, amb angoixes i anhels que resisteixen el desamor però que combaten els revessos amb enteresa tot anhelant una treva. Lluitadors, sovint silenciosos, que avancen en la narració a través de petites històries plenes de nostàlgia, ambientades en la rutina d'un poble de Montana, un espai de grans horitzons que inevitablement evoca El riu de la vida, de Norman McLean.

Tot potser no enlluerna a la primera, però sap com anar seduint-nos a poc a poc gràcies a la senzillesa formal. Amb una estructura neta i una prosa diàfana, de frases curtes, gairebé nues, Canty teixeix, com en els bons westerns, la complexitat dels sentiments d'un conjunt de solitaris. Adopta, a més, un narrador en tercera persona de veu gairebé impressionista que dóna relleu a les escenes i deixa les transicions volgudament inacabades. Mesura les descripcions del paisatge i prioritza els diàlegs per acostar-nos una humanitat tan intimista i pròxima que resulta difícil no acabar reconeixent-s'hi.