Juvenil
Andreu Sotorra
La formiga ja té quinze anys
Piga sempre
té ganes
de divertir-se, de filosofar,
de fer amics...
El 1996, l'escriptor Emili Teixidor (Roda de Ter, 1933) va crear el personatge de la Formiga Piga amb el primer títol de la sèrie, L'amiga més amiga de la Formiga Piga, pel qual va rebre el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil. Un any després, la mateixa Editorial Cruïlla li va editar un segon títol, La Formiga Piga es deslloriga, en una primera edició especial en cartoné i amb il·lustracions en color.
Des d'aleshores, sempre amb la complicitat de la il·lustradora Gabriela Rubio, l'èxit de la Formiga Piga no s'ha aturat i, malgrat que semblava que la continuïtat no era la primera intenció de l'autor, el personatge ha complert ja quinze anys i l'últim títol, La Formiga Piga va a la biblioteca, s'afegeix als seus parents anteriors, a més dels dos esmentats abans: Petits contes d'intriga de la Formiga Piga, La Formiga Piga lliga, La volta al món de la Formiga Piga, Els secrets de la vida de la Formiga Piga i La Formiga Piga s'enfonsa.
Probablement, l'èxit de la sèrie és la seva voluntat d'explicar mil i una coses de la vida de la manera més planera possible als lectors primerencs a través d'un personatge tan minúscul com una formiga i, a la vegada, capaç de crear, treballar, organitzar, dirigir i tenir temps encara d'aprendre, malgrat doblegar el llom de sol a sol i fer trekking en un anar i venir en corrua sense parar tot el dia.
D'un món tan dur i fràgil com aquest sorgeix la Formiga Piga, i sempre amb ganes de viure la vida, divertir-se, filosofar, fer amics, córrer quilòmetres i veure món. Una bona lliçó que les diverses històries de la Formiga Piga han anat inculcant de manera subliminar en els seus lectors.
L'últim llibre publicat per Emili Teixidor sobre la Formiga Piga té una importància especial perquè l'autor fa una pausa per recuperar d'una immensa biblioteca aquells personatges o aquells llibres que s'han llegit de tota la vida i que, pel seu caràcter de clàssics, corren el perill, precisament, de ser oblidats en una prestatgeria. Com que la Reina del cau de les formigues ha de reposar després d'una malaltia, la Formiga Piga té l'encàrrec d'anar a veure el Mussol Tot Sol, el bibliotecari, perquè li triï aquelles històries de la literatura que la distreguin en la convalescència.
I és d'aquesta manera com, en una mena de petit cànon de lectura, potser sense pretendre que ho sigui, l'autor recomana als lectors que no es perdin, entre molts altres llibres, els que parlen de la guerra de Troia, dins de la Ilíada, o de les aventures d'Enees i la fundació de Roma, a l'Eneida, o que busquin els contes amagats dins de la Bíblia, o La cançó de Roland, el Tirant lo Blanc, El Quixot, el teatre de William Shakespeare, el poema de La Divina Comèdia, les grans aventures com Moby Dick, L'illa del tresor, Dos anys de vacances o Robinson Crusoe, novel·les com La transformació, de Kafka, o els poemes de Miquel Martí i Pol i Josep Maria de Sagarra.
Més estímul que guia
Una tria difícilment discutible i indiscutiblement ampliable, però que vol ser més un estímul que provoqui la curiositat que no pas una guia acadèmica. I això ho fa parlant de cada personatge, de cada història, de cada llibre amb passió, com si cadascun fos un conte per explorar a partir de la sinopsi que li dóna com a pistes el bibliotecari. Un mètode subtil que el mateix Teixidor ha defensat sempre, des de la seva primera experiència pedagògica, davant del repte d'iniciar els més joves en el plaer de la lectura.
