“La cultura ben gestionada pot, fins i tot, donar diners”

Pre­ci­sa­ment ens estem replan­te­jant aquest paper. Sem­pre hem vol­gut que el museu no fos una ins­ti­tució que mirés només enrere i és per això que la nos­tra aposta forta va ser ende­gar una gran fira de ter­rissa que demostrés que aquest sec­tor tenia pro­jecció de futur. L'aposta de futur és donar aixo­pluc al movi­ment cera­mista con­tem­po­rani de Cata­lu­nya per esde­ve­nir un cen­tre dina­mit­za­dor d'aquest tipus d'arte­sa­nia.

Per nosal­tres es tracta d'una acti­tud per­ma­nent. El món can­via molt de pressa i t'obliga a veure el bosc més enllà de l'arbre.

Està bé que els pobles es puguin dife­ren­ciar i tenir trets dis­tin­tius però en cap cas aquests trets han de ser reduc­ci­o­nis­tes. Ara, Argen­tona no només és càntir i, sobre­tot, en cul­tura, té un patri­moni for­mi­da­ble. També és cert que als argen­to­nins els costa assu­mir aquest vin­cle amb el càntir.

Argen­tona no té un pas­sat ter­ris­saire com poden tenir altres ciu­tats cera­mis­tes; ara, des del segle XVII hi ha docu­men­tat un mer­cat de càntirs. Per tant, d'història i tra­dició també n'hi ha i els donem valor.

Tenim des de col·lec­ci­o­nis­tes de ter­rissa que són conei­xe­dors del nos­tre fons de més de 3.000 peces fins a famílies que pas­sen les vacan­ces a Bar­ce­lona. Ara, segur que agra­dem perquè som el segon més visi­tat de la comarca, i l'atrac­tiu de ser un museu monogràfic et dóna una visi­bi­li­tat que altres espais més gene­rals no tenen.

Afor­tu­na­da­ment, nosal­tres fa temps que no vivim només dels diners fixos que dóna el con­sis­tori. Fins l'any pas­sat no repre­sen­ta­ven més del 30% i l'altre 70% l'havíem d'acon­se­guir amb recur­sos pro­pis, i això, t'ho ben asse­guro, reclama grans dosis d'enginy. Som el segon museu públic de Cata­lu­nya després del de Cape­lla­des que s'auto­fi­nança.

La cul­tura ben ges­ti­o­nada pot, fins i tot, donar diners. Nosal­tres fem mol­tes acti­vi­tats que són defi­citàries, però alhora ho com­pen­sem amb altres que sí que són ren­di­bles, com la fira o l'escola de ceràmica. Hi ha d'haver un retorn econòmic sufi­ci­ent perquè puguis jus­ti­fi­car cada pas que fas.

Perquè és l'exem­ple més clar que la ceràmica i la ter­rissa, amb una setan­tena d'arte­sans, són ben vives aquí i arreu d'Europa.