Territori

equipaments

carina filella

El mas d'un geni

L'Ajuntament de Mont-roig del Camp, la Fundació Miró de Barcelona i els successors de l'artista han engegat un projecte per museïtzar i obrir al públic el Mas Miró, la masia on va residir l'artista i on va crear les primeres obres que el van catapultar internacionalment. L'actuació té un pressupost de 2 milions d'euros.

“Tota la meva obra és concebuda a Mont-roig. Tot el que he fet a París és concebut a Mont-roig. Mont-roig és per mi una religió.” Aquesta és una de les frases cèlebres de Joan Miró que guarden emmarcades en aquest municipi del Baix Camp, amb el qual l'artista va mantenir una estreta relació al llarg de tota la seva vida. A la casa on residia, el Mas Miró, que es manté intacte des de la seva última estada, l'any 1976, ara s'hi ha engegat un projecte per convertir-lo en una casa museu, que permetrà que el visitant conegui el lloc que va ser la principal font d'inspiració de Miró. Aquí hi va viure i treballar i hi va pintar algunes de les seves obres principals.

El projecte per rehabilitar el Mas Miró ha estat al calaix durant molt temps per una manca d'entesa entre l'Ajuntament de Mont-roig i els successors de l'artista, que són els propietaris de la masia. Actualment, però, aquest estira-i-arronsa està superat i al començament del febrer se signaran els estatuts de constitució de la que serà la Fundació Mas Miró, integrada per l'Ajuntament, per la Fundació Miró de Barcelona i pels néts de l'artista. Aquest organisme serà l'encarregat de tirar endavant el projecte d'arranjament i museïtzació de la casa, que ja s'està redactant i que està pressupostat en 2 milions d'euros. L'alcalde, Ferran Pellicer, confia que en el finançament hi col·laborin diverses administracions públiques però també patrocinadors privats. De fet, el consistori ja ha elaborat un vídeo promocional que es mostra com a carta de presentació per als possibles patrocinadors. “Els recursos públics són els que són però confiem també amb aportacions privades”, diu Pellicer, que hi afegeix que el projecte per obrir al públic el Mas Miró també es podria fer “per fases”.

El Mas Miró està format per un conjunt d'edificis construïts entre els segles XVIII i XIX, entre els quals hi ha la residència familiar, una residència per als masovers, una capella i l'estudi de l'artista. “Es conserva l'estructura arquitectònica i tots els seus elements, mobiliari d'època, objectes domèstics i decoratius de la família Miró”, segons el consistori, en què destaquen que “l'estudi conserva els seus estris, la composició dels elements i l'autenticitat d'un espai tant crucial per al geni. Sense el Mas Miró, Miró no es pot entendre”, sentencia el nét de l'artista, Joan Punyet, en el vídeo promocional. Ara l'objectiu és convertir la casa en un espai museístic que s'integri dins l'oferta cultural entorn del geni, i que completi la visió donada per altres equipaments del país, com la Fundació Miró a Barcelona i la Fundació Pilar i Joan Miró a Palma de Mallorca. Es tancaria així el triangle a què va fer referència el mateix artista: “Mallorca Barcelona i Mont-roig han configurat la meva personalitat. D'aquest triangle va néixer el meu art.”

L'alcalde, Ferran Pellicer, destaca que, segons les estimacions fetes, al reobert Mas Miró s'hi esperen cap a 80.000 visites a l'any: “serà un bon reclam per al turisme cultural. Joan Miró és un artista internacional i la seva masia té tot l'encant de quan ell hi va ser”, destaca Pellicer. El Mas també tindrà com a complement la visita al Centre Miró de Mont-roig, un lloc d'interpretació l'artista i la seva relació amb aquest poble del Baix Camp, que està situat a l'Església Vella del poble.

La vida al camp

Les primeres obres que van catapultar internacionalment l'artista provenen de Mas Miró. Miró va arribar a Mont-roig l'any 1911, amb 18 anys, i mig emmalaltit. Aquí hi va descobrir la vida al camp. Al cap de poques setmanes d'arribar ja feia llargues caminades pel terme, fins al mar, fins a l'ermita de la Mare de Déu de la Roca o pel nucli del poble. I va començar a pintar: tots aquests indrets els va reproduir als seus quadres. Miró passava a Mont-roig una gran part de l'any. Després, als anys vint i trenta, va alternar les seves estades a Mont-roig i a París. I a partir dels anys quaranta, als estius sempre tornava a Mont-roig. “Eren tres llargs mesos. Un calendari penjat a la paret del seu estudi, a tocar del Mas, és testimoni de la seva darrera estada: setembre del 1976. Tenia 83 anys”, diuen els responsables del Centre Miró, que hi afegeixen que pel Mas Miró, durant aquests 65 anys de relació de l'artista, hi havien passat molts amics seus, entre els quals hi ha Ernest Hemingway i Josep Lluís Sert.

eL PROJECTE
Impulsors: Ajuntament de Mont-roig, Fundació Miró i Successió de Miró Pressupost: 2 milions d'euros Objectiu: Obrir al públic el Mas Miró, on va residir i va pintar algunes de les seves obres més importants
Projecte turístic
Mont-roig participa en el projecte turístic Paisatge dels Genis, que es basa en la vinculació de quatre artistes universals amb Tarragona: Miró a Mont-roig, Gaudí a Reus, Picasso a Horta de Sant Joan i Pau Casals al Vendrell.
La Masia
La Masia, el quadre que Miró va pintar del seu mas (a la imatge, un fragment), estava considerat pel mateix artista com una de les peces claus en la seva trajectòria artística. “La masia fou el resum de tota la meva vida al camp”, va dir.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda