PORT. FRANC
jaume vidal
Retrat de galeria
El llibre ‘Galerisme a Barcelona 1877-2012. Descobrir, defensar, difondre l'art', de Jaume Vidal Oliveras, no és limita a fer inventari de les principals galeries que des del segle XIX s'han obert a Barcelona, sinó que ofereix el context artístic que fa entendre, a banda de la singularitat de cada establiment, el perquè de l'aparició de les sales d'art en cada període històric, quins esdeveniments els hi va donar embranzida i de com van variar de localització segons l'emergència dels diferents barris de la ciutat
L'historiador de l'art Jaume Vidal Oliveras és l'autor del llibre Galerisme a Barcelona 1877-2012. Descobrir, defensar, difondre l'art, promogut per l'associació de galeries Art Barcelona i editat per l'Ajuntament de Barcelona. El fet d'aquesta edició el podem considerar com a positiu i necessari atès els temps que corren, en què el galerisme, com cada setmana es pot comprovar en aquestes planes, viu un moment d'incertesa que obliga els responsables de les sales a redefinir els seus objectius i la manera de portar el negoci. Ni que sigui com a referència històrica del paper de les sales d'art, el llibre arriba en un moment oportú tot i que la seva intenció es limita a un aspecte parcial del tema, ja que caldria una història més completa que mostrés la feixuga tasca del galerisme a la resta de Catalunya, autèntic treball vocacional i de resistència en molts dels casos.
El plantejament didàctic de Vidal Oliveras descriu un recorregut que situa els antecedents de les galeries als grans salons que van introduir els francesos a partir del segle XVIII, i que van promoure, entre d'altres coses, l'aparició de la crítica d'art. També en el punt d'arrencada d'aquest relat esmenta les botigues de marcs i litografies i de com es van reinventar com a establiments de venda d'obres d'art, com es el cas del Saló Parés, que cada quinze dies renovava l'exhibició de quadres de diferents autors i motius per satisfer les noves necessitats d'una societat en ple canvi d'hàbits i gustos. El paper de Santiago Segura com a introductor de la visió moderna de sala d'art amb el Faianç Català i les Galeries Laietanes, la incidència de Josep Dalmau, la refundació de la Sala Parés per Joan Anton Maragall, són alguns del aspectes destacables del primer quart de segle del galerisme barceloní, etapa que tindria continuïtat als anys previs a la guerra amb la galeria Syra.
L'estudi també explica la importància de la Sala Gaspar, que va exposar l'any 1960, sense gaire èxit de vendes, Picasso en el seu local de Consell de Cent. Aquest carrer esdevindria, restant protagonisme al passeig de Gràcia, el gran centre del galerisme barceloní que posteriorment intentaria trobar nous marcs d'influència a la zona alta de la ciutat, al Born o al voltant del Macba quan va ser inaugurat el museu.
Sales alternatives, fires, nous corrents i òbviament el perfil professional d'un bon grapat de galeristes configuren aquest treball que tant pot ser llegit com un llibre d'història o com un manual de consulta.
