Cultura

NOVEL·LA

jordi llavina

La sotana i la pell

Presentada segons el recurs del manuscrit trobat, L'heretge de Soana explica la història d'un jove capellà que és destinat a un poblet de la Suïssa italiana per exercir-hi el seu ministeri. Francesco Vela, el sacerdot, és un home d'una fe profunda, d'un misticisme sense fissures. Un dia rep la visita d'un home estrany, ensalvatgit, que li demana que tingui cura dels seus fills (bastards o, com a mínim, embastardits). Acorden, ells dos, una visita a la cabana de l'excèntrica família, muntanya amunt. Aquesta visita suposarà una crisi radical en la vida i el pensament del capellanet. Allà dalt, a la muntanya, hi coneixerà una de les filles del fosc personatge, Àgata, tinguda (pel que sembla) amb la seva germana.

El conflicte narratiu recorda el de moltes de les obres del nostre modernisme (Solitud, Els sots feréstecs, fins i tot Josafat). De fet, Gerhart Hauptmann –feliç decisió la d'Adesiara de recuperar-lo– va ser un autor molt representat a l'època, a Catalunya, bé que el seu nom, aquí, no va transcendir com ho van fer els d'Ibsen o Maeterlinck. La tensió entre la plana i la muntanya, d'altra banda, no és gens estranya al públic català. Francesco, abans de sentir-se fondament atret per la natura humana (recordem que, per a Verdaguer, la natura era el sexe de la dona), se sent extasiat en descobrir, en tota la seva esplendor, la naturalesa que l'envolta. L'ascensió a la cabana de la família ensalvatgida es converteix, així, en un particular camí d'ascesi: “Havia passat la seva joventut a la vall, i quasi sempre en espais tancats, aules o sales d'estudi. No se li havia despertat el sentit de la natura.” El boc –o més d'un: figuracions, com són, de l'esperit satànic; una cabra, de fet, en una escena gairebé irònica, s'empassa els fulls d'un breviari del noi–, com també la figureta d'un Príap que el fosc pastor talla en fusta, esdevenen crides al mal temps. Però el capellà no pot deixar de seguir, un cop arriba al cim de la muntanya, la crida dels sentits. Davant un vell capellà amb qui es confessa, diu: “Em fa l'efecte com si m'hagués posat, no una altra sotana, sinó directament una altra pell.” Com un nou Adam, en un nou paradís problemàtic. Àgata-Eva, la proscrita, és la clau que obre aquest pany. La del món circumdant és una signatura que avala la passió dels amants: “No brollava arreu l'aigua i dibuixava pertot, barbollant suaument, l'escriptura feta de fils i nusos dels seus rierols?”. L'estil és vigorós, descriptiu. Ramon Farrés l'ha traslladat modèlicament al català.

L'heretge de Soana
Gerhart Hauptmann
Traducció: Ramon Farrés Editorial: Adesiara (Martorell, 2012) Pàgines: 110 Preu: 14 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Akram Khan i Wim Vandekeybus seran al Festival Deltebre Dansa

BARCELONA

El Museu Marítim ofereix in viatge virtual a Pompeia en la pell d’un gladiador

barcelona

Tuan Andrew Nguyen, premi Joan Miró

barcelona

La nova temporada del TNC arrencarà el 28 de setembre amb ‘La plaça del Diamant’

barcelona

David Marín narra el cas de l’os Cachou

Barcelona
banyoles

Mazoni celebrarà 20 anys a l’(a)phònica, amb 20 cançons triades pel públic

banyoles

El director Alberto Rodríguez, aquest dijous a la Model

barcelona
fotografia

La mirada fotogràfica de Manel Lladó es conservarà a l’arxiu de la Diputació

Girona
CULTURA

Antonia Kerrigan, en el record