Teatre

teatre. per. a. avui

JORDI BORDES

Una ameba activa, avui

La Beckett, marc d'un cicle de la companyia Obskené, un grup de teatre contemporani que té vinculats uns 60 artistes

É
Obskené impulsa les accions de carrer i les actuacions de gran proximitat amb el públic, perquè rebutja la idea que
el teatre sigui per a una elit

Els agrada defi­nir-se més com a ameba que com a com­pa­nyia eclèctica. La seva referència és la mirada con­tem­porània, ja sigui a par­tir de clàssics –com el Fuen­te­o­ve­juna que aquesta tarda es repre­senta a l'Ins­ti­tut Qua­tre Can­tons del Poble­nou– o a par­tir de peces escri­tes avui. El grup, creat pels direc­tors Ricard Soler i Mallol i Judith Pujol, i l'actriu Cons­tanza Aguirre, l'inte­gren una sei­xan­tena de per­so­nes, amb un ampli repar­ti­ment d'actors que apa­rei­xen en els espec­ta­cles en funció de la demanda de cada peça. Per exem­ple –comenta Soler–, a Este no es un lugar ade­cu­ado para morir, d'Albert Boro­nat, els “fal­ta­rien actors per inter­pre­tar els de major edat”.

L'espe­rit de com­pa­nyia, però, hi és, en la cons­trucció de l'espec­ta­cle. Tot i que cadascú tin­gui ben defi­nit el paper que li per­toca –auto­ria, dra­matúrgia, espai escènic, direcció o inter­pre­tació–, l'obra es bas­teix amb el tre­ball i les apor­ta­ci­ons de cadascú, col·lec­ti­va­ment. Des del pri­mer dia. Per això, cal tenir una men­ta­li­tat ben oberta per absor­bir les dife­rents espe­ci­a­li­tats escèniques, per tal de poder garan­tir la fórmula que per­meti expli­car la història al públic de la millor manera pos­si­ble.

I és que l'espec­ta­dor és un objec­tiu cen­tral en el tre­ball d'Obskené. Per això, pro­ven les acci­ons de car­rer i les actu­a­ci­ons de gran pro­xi­mi­tat amb el públic, perquè rebut­gen la idea que el tea­tre sigui per a una elit intel·lec­tual. Obskené tre­ba­lla des del 2008, prin­ci­pal­ment en català, tot i que la majo­ria dels mun­tat­ges pre­sents en el cicle de la Sala Beckett siguin en cas­tellà. “És només una casu­a­li­tat”, raona el direc­tor. Soler afirma que evi­ten fer tra­duc­ci­ons si no és reco­ma­na­ble, com en el cas de L'Ogret, una pro­ducció amb Fac­to­ria Escènica Inter­na­ci­o­nal que els ha ser­vit per defi­nir quin és el tipus d'espec­ta­cle fami­liar que defen­sen. El text de l'autora Suzanne Lebeau es va tra­duir del francès al català.

Accent Obskené ha ser­vit per arren­car la tem­po­rada a la Sala Beckett, un curs que ja comença amb L'Obra­dor tras­lla­dat al Poble­nou. De fet, dues pro­duc­ci­ons d'Obskené ser­vi­ran de tar­geta de pre­sen­tació de la sala alter­na­tiva de Gràcia al nou veïnat. Aquesta tarda, a les set, es repre­senta Fuen­te­o­ve­juna. Hi ha capa­ci­tat per a 200 per­so­nes i el preu és de només 3 euros. Toni Casa­res, direc­tor artístic de la Beckett, con­si­dera que és pre­fe­ri­ble pre­sen­tar-se al Poble­nou acce­dint a un espai total­ment inte­grat al barri. Serà a par­tir de la set­mana que ve que es començaran les ses­si­ons de Tros­sos, dins mateix de l'espai a refor­mar que serà la nova llar de la Beckett. Obskené va pre­sen­tar aquest títol en la Fira de Tea­tre al Car­rer de Tàrrega. Mal­grat que ini­ci­al­ment era una ins­tal·lació de qua­tre veles en què el públic assis­tia a qua­tre monòlegs de qua­ranta minuts amb una breu pausa de tro­bada de públic al cen­tre d'una plaça, ara s'ha frag­men­tat el mun­tatge: només caben dues veles a dins de l'antiga coo­pe­ra­tiva del Poble­nou i, per tant, es pre­ve­uen del 26 al 28 històries de fills d'immi­grants cata­lans a l'Argen­tina i del 4 al 6 d'octu­bre dues peces de fills d'immi­grants cata­lans a Xile. El car­tell inclou altres peces, com ara Reda­liz, de Pedro Lip­co­vich, ja estre­nada fugis­se­ra­ment en el marc del Grec; Bue­nos aires, amb què s'aco­mi­a­den ofi­ci­al­ment del mun­tatge que els ha acom­pa­nyat tres anys, i una lec­tura dra­ma­tit­zada (Más allá del par­que/Al otro lado del par­que), pre­vista pel 30 de setem­bre, que pot­ser acaba pre­nent forma con­creta, com la d'una ameba.

El més antic, el més premiat
El Fuenteovejuna d'Obskené (amb el suggerent subtítol Breve tratado sobre las ovejas domésticas) parteix del clàssic de Lope de Vega, però la dramaturga Anna Maria Ricart hi fa una bona sacsejada. És l'obra més premiada de la companyia: premi al millor espectacle de l'Off del Festival de Teatro Clásico de Almagro 2013; primer premi del Festival Internacional de Teatre de Carrer Noctivagos 2013 i premi a l'actriu Constanza Aguirre en la 15a Mostra de Teatre de Barcelona.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.