Oriol Ponsatí-Murlà guanya el 33è Premi Just M. Casero
L'editor va rebre ahir a La Planeta el premi de novel·la curta de la Llibreria 22, per l'obra ‘Totes les estacions de França'
El blanenc Jaume Puig va quedar finalista amb ‘L'escala de l'evasió'
L'editor i doctor en filosofia Oriol Ponsatí-Murlà (Figueres, 1978) va guanyar ahir al vespre la 33a edició del premi Just M. Casero de novel·la curta, que convoca la Llibreria 22 de Girona, amb l'obra Totes les estacions de França. El guardó està dotat amb 2.200 euros i comporta la publicació de l'obra per part de l'editorial Empúries, el gener vinent. El blanenc Jaume Puig (1962) va quedar finalista amb L'escala de l'evasió i rebrà 600 euros, a part de la possible publicació del llibre, recomanada efusivament per l'amfitrió, Guillem Terribas, als editors d'Empúries.
A aquesta edició del Casero, s'hi van presentar un total de 29 originals. L'acte de lliurament del guardó va tenir lloc a la sala de teatre La Planeta i es va obrir amb un homenatge al poeta Juan Luis Panero (1942-2013), en què diversos “amics i coneguts” van llegir alguns dels seus poemes i textos en prosa. Va començar Terribas i van continuar Imma Merino –amb una invocació d'Ava Gardner–, Vicenç Pagès, Quim Armengol i Pep Solà –que van reproduir, per separat, l'admiració mútua entre Panero i Vinyoli–, Josep Maria Fonalleras i Montserrat Tura, que com a metgessa va atendre Panero durant els seus últims dies a l'hospital de Palamós i que en va destacar el seu esperit irreductible davant la mort. Un vídeo gravat l'any 2000 a la Llibreria 22 va mostrar el caràcter enginyós i divertit de Panero, que també va aparèixer llegint un dels seus poemes sobre la música de Doctor Zhivago, una de les seves pel·lícules favorites, i també de Miquel Pairolí, com va recordar Terribas.
Tal com va remarcar ahir Josep Maria Fonalleras, com a portaveu del jurat, “Totes les estacions de França i L'escala de l'evasió tenen almenys dues coses en comú: el seu escenari és francès –parisenc i de la seva rodalia– i funcionen com una maquinària precisa en la qual les peces, aparentment desconnectades, acaben funcionant amb un mateix ritme i una mateixa finalitat: aconseguir crear una sensació de neguit i expectativa que es resol quan el puzle encaixa, quan tot pren sentit”.
Brillant exercici d'estil
Sobre la novel·la de Ponsatí-Murlà, director d'Edicions de la Ela Geminada, Fonalleras va dir que és “un brillantíssim exercici d'estil que fa pensar en els de Raymond Queneau i algunes peces de complicada estructura formal de Cortázar”, a partir de la història d'una maleta carregada de lingots d'or que apareix en un vagó de rodalies de París. Després que l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i l'editor Xavier Folch li lliuressin el premi, Ponsatí-Murlà va correspondre a les lloances de Fonalleras amb un elogi al jurat, que va acabar així: “Em temo que una obra així només la podia presentar al premi Casero”.
L'advocat blanenc Jaume Puig Agut, que va debutar literàriament ara fa dos anys amb la novel·la Momssen, planteja a L'escala de l'evasió “dues històries paral·leles de personatges perduts, isolats, que van irremissiblement cap a la mort”, amb un final en què les dues trames conflueixen.
