DOP Oli de les Garrigues. fruits de la terra
L'oli més verd
Des dels antics molins ibers fins a la moderna maquinària de les cooperatives actuals, les Garrigues ha estat un territori d'oliveres. La introducció de l'oliva arbequina va assegurar produccions i qualitat i és la base de l'actual oli protegit DOP Oli de les Garrigues.
Les Garrigues és terra d'olivers. S'estenen pels turons ondulats d'aquesta comarca seca i assolellada, sobre bancals separats per murs de pedra seca que serveixen per corregir els desnivells d'una terra irregular però que l'intens cultiu d'aquest vell producte mediterrani ha ajudat a domesticar. Durant l'any hi ha una transició silenciosa entre els ocres i els verds pàl·lids de l'hivern i la primavera cap als grocs vermellosos de l'estiu i la primera tardor. I, sempre, una constant en el paisatge: els vells olivers i les seves olives, de les quals fa segles que s'extreu un suc espès en molins cada cop més sofisticats però, a la pràctica, seguint el mateix patró que els dels primers ibers.
A les Garrigues van decidir protegir el seu millor oli, el verge d'oliva extra, amb una denominació d'origen protegida (DOP) que la Unió Europea va reconèixer oficialment l'any 1996. Per gaudir de l'etiqueta de la DOP, els productors garriguencs han de fer servir l'oliva de tipus arbequina (la majoritària en un 90%, tot i que també s'hi utilitza la verdiell), collida directament de l'arbre, i amb un grau d'acidesa inferior a 0,5 graus. Aquest límit oficial, però, el consell regulador el rebaixa encara més i no concedeix l'etiqueta als olis que estiguin per sobre dels 0,2 graus. Amb aquesta autoexigència, els productors de l'oli garriguenc volen mantenir intactes les característiques que diferencien el seu producte: un oli afruitat, verd quan prové de la collita més primerenca i de color verd groguenc dens al final, amb cos, aroma de fulla i herba, lleugerament ametllat que, a mesura que envelleix, es torna més suau i dolç.
Val la pena detenir-se un moment en la història de l'oliva arbequina. La va introduir a la comarca el duc de Medinaceli, senyor d'Arbeca, cap al segle XVIII, provinent de Palestina. Va desplaçar les autòctones, però era més segura i fiable quant a les produccions, i tenia més qualitat.
L'oli de la DOP de les Garrigues es produeix bàsicament en cooperatives. El territori ocupa unes 43.000 hectàrees, a tota la comarca de les Garrigues i també en alguns municipis del sud del Segrià i de la comarca de l'Urgell. La producció d'oli és un dels principals motors de dinamització turística de les Garrigues, que fa anys que promou una interessant fira gastronòmica al voltant de l'oli, cap a final de gener, i s'hi organitzen visites guiades a molins d'oli i rutes culturals i paisatgístiques al voltant del món de l'oli.
