cultura

Baetulo, ‘in vino veritas'

Un estudi demostra que Baetulo va ser una gran ciutat productora i exportadora de vi en època d'August

Les obres del metro van
treure a la llum un complex terrisser de més de 4.000 m²
Arribaven a l'actual França, a la costa sud-est d'Anglaterra, i també al límit d'Alemanya

Bae­tulo, avui Bada­lona, va ser un gran cen­tre pro­duc­tor i expor­ta­dor de vi en època romana. L'esplen­dor econòmica i social d'aquesta vila, fun­dada l'any 80 aC, va ser en època de l'empe­ra­dor August, i es va allar­gar fins a bona part del segle I dC. Se sap, per escrits de Plini, que el vi que dona­ven les abun­dants vinyes d'aquest ter­ri­tori no era gaire deli­cat, això sí... Però les tro­pes roma­nes el sabien agrair. Un estudi de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona i del Museu de Bada­lona ha vin­gut a con­fir­mar les hipòtesis que les diver­ses recer­ques per­me­tien asse­nya­lar. S'han pogut iden­ti­fi­car àmfo­res de Bae­tulo en tres vai­xells del segle I dC enfon­sats a la costa medi­terrània.

Dels tres vai­xells estu­di­ats, dos es van enfon­sar al nord de la costa cata­lana a causa del mal temps. L'un ho va fer a la zona dels Ullas­tres, a Pala­fru­gell, entre l'any 25 aC i el canvi d'era. L'altre va nau­fra­gar al Port de la Selva, entre els anys 10 aC i 5 dC. El ter­cer es va loca­lit­zar al sud de la costa fran­cesa, a Port­ven­dres. El nau­fragi es va pro­duir entre els anys 10 i 20 dC com a con­seqüència d'un fort tem­po­ral. En el cas dels dos vai­xells de la costa cata­lana, s'ha tre­ba­llat en col·labo­ració amb el Cen­tre d'Arque­o­lo­gia Sub­aquàtica de la Gene­ra­li­tat. En el cas del vai­xell tro­bat a França, amb el Dépar­te­ment des Rec­herc­hes Archéolo­gi­ques Sub­a­qua­ti­ques et Sous-mari­nes (Drassm).

Es tracta de tres vai­xells cone­guts de fa temps, algun dels quals ja s'havia exca­vat fa molts anys. Algun s'està reex­ca­vant. I ara, amb les noves tec­no­lo­gies, des de la UB s'han ana­lit­zat a fons els reci­pi­ents que hi havia a les naus. Les anàlisis petrogràfiques i químiques que s'han fet a part de les àmfo­res tro­ba­des demos­tren la pro­cedència bada­lo­nina. Les peces van ser fabri­ca­des en el gran cen­tre ter­ris­ser que es va tro­bar a Bada­lona recent­ment, en les exca­va­ci­ons que es van fer a la plaça de Pom­peu Fabra, a propòsit de les obres de pro­lon­gació de la línia 2 del metro. Abans d'aquesta tro­ba­lla, i a la mateixa zona, al jaci­ment de Can Pei­xau, es van des­co­brir res­tes d'escom­bra­ries rela­ci­o­na­des amb la pro­ducció ceràmica... Però no el cen­tre pro­duc­tor.

Milers de litres de vi

Les obres del metro van treure a la llum un com­plex ter­ris­ser de més de 4.000 m², equi­pat amb sis forns de grans dimen­si­ons, que podrien coure entre 300 i 400 peces cadas­cun. Al cap del mes, el taller tenia capa­ci­tat per pro­duir al vol­tant de 2.000 àmfo­res. Si a cadas­cuna de les àmfo­res podien cabre entre 22 i 24 litres de vi, estem par­lant d'una pro­ducció que, en un mes, per­me­tia enva­sar gai­rebé 50.000 litres de vi. Des que s'ini­cia la pro­ducció de vi i àmfo­res, al segle I aC, fins al segle I dC, que va min­vant, pas­sen mol­tes coses, és clar, i hi ha mol­tes dinàmiques de pro­ducció i comerç. En tot cas, sí que se sap que l'apo­geu es va viure en època de l'empe­ra­dor August, de qui aquest any es com­me­mo­ren els 2.000 anys de la seva mort.

A propòsit de la recerca, la res­pon­sa­ble del depar­ta­ment d'arque­o­lo­gia del Museu de Bada­lona, Pepita Padrós, comenta: “Ima­gi­neu el volum d'àmfo­res i el volum de vi que es produïa a Bae­tulo! Ho sabíem perquè els tex­tos antics asse­nya­len que en aquesta zona de la Laietània es feia un vi molt abun­dant, tot i que sen­zill. I n'hi havia molt exce­dent i s'expor­tava.” Sem­pre se'n par­lava, de la pro­ducció i l'expor­tació, i s'havien tro­bat arreu àmfo­res amb algun dels segells que s'atri­bu­ei­xen a Bae­tulo, però la cer­tesa abso­luta ha vin­gut donada per la recerca. L'estudi que prova que el car­re­ga­ment dels vai­xells estava for­mat per àmfo­res amb el vi que es produïa al ter­ri­tori de Bae­tulo, també es refe­reix a la seva des­ti­nació, via marítima: la ciu­tat romana de Narbo, l'actual Nar­bona, que era un cen­tre de dis­tri­bució de mer­ca­de­ries durant l'imperi romà. Un cop allà, explica Verónica Martínez, de l'equip de recerca arqueològica i arqueomètrica de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona i res­pon­sa­ble de l'estudi, es dis­tribuïa per via ter­res­tre i flu­vial. “Arri­ba­ven a l'actual França, a la costa sud-est d'Angla­terra, i també al límit d'Ale­ma­nya, on hi havia molts cam­pa­ments mili­tars.” De moment no s'ha tro­bat cap ele­ment que per­meti dir que Bada­lona tenia port, però es pot plan­te­jar que el comerç es fes amb vai­xells que anco­ra­ven i que amb bar­cas­ses es car­regués i es des­car­regués, per després fer una ruta directa o amb atu­ra­des a dife­rents ports, com Iluro, per exem­ple. L'estudi d'àmfo­res que fa aquest equip de recerca de la UB va començar als anys noranta i, pel que fa al cas que ens ocupa, hi ha dades que han estat publi­ca­des, però en l'entorn científic. Es podria plan­te­jar la qüestió de si el vi que con­te­nien les àmfo­res era o no bada­loní. La lògica del trans­port, la seva difi­cul­tat, fa pen­sar als experts que sí que pro­ce­dia del ter­ri­tori. I cal tenir en compte que els límits de Bae­tulo no coin­ci­dei­xen amb els que té el terme muni­ci­pal actual. El ter­ri­tori s'expan­dia molt més enllà de les fron­te­res actu­als. La par­ti­cu­lar DO Bae­tulo era àmplia.

En el futur, una exposició de les troballes

Les descobertes no es poden quedar només en l'àmbit dels experts. S'està valorant que, quan la recerca en els vaixells estigui enllestida, es faci una exposició que relacioni l'estudi d'aquestes naus i les troballes sobre Baetulo. Pepita Padrós explica: “Es pot intentar anar una mica més enllà de la publicació científica i plantejar una exposició per al gran públic.” Les excavacions a Pompeu Fabra han donat, i donaran, molts fruits. Al subsòl s'han pogut determinar diverses fases d'ocupació romana. Hi ha una primera fase, prèvia al taller ceràmic. “S'han trobat dos edificis. En un dels quals hi devia viure algun personatge important, perquè han aparegut molts elements que denoten riquesa: pintures, anells d'or, espases... Té la mateixa orientació que la ciutat, i pot ser que hi visqués qui controlava la construcció de Baetulo. Perquè, és clar, van venir itàlics a viure-hi, a part dels indígenes, ibers.” Aquesta troballa correspondria a una etapa entre els anys 70-75 aC. Després hi ha el centre terrisser, que comença a funcionar cap al 40 aC. Un cop abandonat, s'hi troba molta vinya i, després, un cementiri. Els temes fonamentals per al museu badaloní són ara el centre terrisser i la gran casa benestant. Hi ha hagut altres troballes, però. L'any passat es va excavar un solar davant del museu i es van trobar més restes de la casa d'un patrici, Quint Licini. Fins aleshores només s'havia descobert el jardí. Es va signar
un conveni amb el propietari, i en el futur es podrien connectar totes les restes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia