cultura

Paisatges reals i també morals

Toni Sala aborda el tema de la mort a ‘Els nois', una novel·la calidoscopi que qüestiona la nostra societat

La mort dels joves serveix de “catalitzador” per plantejar el problema de la identitat

“Si no hi ha secret, no hi ha veri­tat –venia a dir Ber­tolt Brecht–, i la mort és el màxim secret.” Toni Sala aborda aquest gran tema en el seu dar­rer lli­bre Els nois (L'Altra). I no una mort qual­se­vol, no. La pit­jor de totes: la de dos joves ger­mans en un acci­dent de cotxe. Aquest esde­ve­ni­ment tràgic tras­balsa la soci­e­tat de Vidre­res i afecta en dife­rents graus una sèrie de per­so­nat­ges, cadas­cun dels quals pro­ta­go­nitza les qua­tre històries que com­po­nen la novel·la. El pri­mer és un empleat de banca,“l'estran­ger del poble que busca una expi­ació”; el segon, un cami­o­ner de Sils, “un home sal­vatge i ego­ista com n'hi ha tants”; el ter­cer, la com­pa­nya sen­ti­men­tal d'un dels morts, “el més posi­tiu que fa de con­tra­punt a la resta de per­so­nat­ges”, i el dar­rer, l'hereu d'una de les famílies de la zona, “l'artista”. Cada part pro­por­ci­ona un punt de vista com­ple­men­tari i entre totes ofe­rei­xen un joc de miralls.

La mort dels joves ser­veix de “cata­lit­za­dor” per plan­te­jar el pro­blema de la iden­ti­tat: “És la iden­ti­tat més pri­migènia, la que està per sota del moment històric que vivim, del procés inde­pen­den­tista dels cata­lans.” Segons Sala, en un moment de con­vulsió social com l'actual, en el qual és habi­tual veure ban­de­res este­la­des als bal­cons, és quan cal “replan­te­jar-nos qui som”. Igual que les este­la­des, l'escrip­tor s'inter­roga sobre un altre ele­ment habi­tual del pai­satge: les pros­ti­tu­tes a les car­re­te­res. “Ter­ri­to­ris ambi­gus vol dir ter­ri­to­ris també morals i en el cas de la pros­ti­tució passa com amb Ceuta: és tan obvi, i alhora et posa tant en con­tacte amb la moral!”

Sala cri­tica la “bana­lit­zació” de rea­li­tats tan “inqui­e­tants” que tenim davant dels nas­sos: “Com podem accep­tar coses tan bèsties com si res?”

Un altre dels temes que plan­teja a través del per­so­natge de l'hereu, que és artista, és la relació entre l'art i el mal. “Sovint em diuen que sóc un autor fosc, però jus­ta­ment intento fer llum sobre la fos­cor, enten­dre el mal”, es jus­ti­fica Sala. El novel·lista defensa que la lite­ra­tura ha de ser capaç de man­te­nir l'ambigüitat de la rea­li­tat: “Els lli­bres són com gàbies que l'escrip­tor crea per cop­sar les coses, i dóna ins­tru­ments per des­criure la rea­li­tat.”

Amb un enfoc rea­lista –par­teix d'unes coor­de­na­des molt con­cre­tes, Vidre­res, gener del 2013–, la prosa de Sala s'enlaira per moments quan extrema el punt de vista dels per­so­nat­ges. Ales­ho­res la mirada inte­rior trans­forma el pai­satge i crea imat­ges oníriques com ara asfalts fets de carn o núvols fets de greix.

Si bé es va ins­pi­rar en un acci­dent que va suc­ceir a Sant Feliu de Guíxols (d'on és ori­gi­nari), con­si­dera que això és una qüestió anecdòtica, una excusa per mirar de cara la mort.

Toni Sala és autor, entre altres, del lli­bre Petita crònica d'un pro­fes­sor de secundària (2001) i de les novel·les Roda­lies (2004), premi Sant Joan i naci­o­nal de lite­ra­tura, i Pro­vi­si­o­na­li­tat (2012).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia