etcètera
núria puyuelo
Una reina sense ‘z'
Ja fa una setmana que la princesa d'Astúries, Letizia Ortiz Rocasolano, és la reina Letícia. A hores d'ara ja poques vegades es recordarà el seu nom de soltera, amb aquesta z que tan estranya se'ns va fer, almenys als catalans, quan es va destapar que era la parella del llavors príncep Felip. Segons la tradició, als reis i les reines, i als prínceps i les princeses, se'ls catalanitza el nom. És a dir, en el cas de la nova reina, el nom perd la z a favor de la c i incorpora l'accent en ser un mot esdrúixol.
En molt pocs casos es catalanitza els noms de persona, perquè com a norma general es manté la forma original (i si no recordin com va haver de lluitar per les Espanyes en Carod perquè li respectessin el nom de Josep-Lluís). Per tant, els antropònims s'han d'escriure en la llengua originària (Pablo Picasso, Barack Obama, François Hollande) i nomes en comptats casos es canvia la forma.
A banda del nom dels reis (la reina Isabel II d'Anglaterra, el rei Joan Carles I) i de les dinasties (Borbó, Plantagenet, Habsburg, Savoia), es tradueixen al català els papes –el papa Joan Pau II, el papa Benet XVI o el papa Francesc I–, els sants (sant Ignasi, santa Anna, sant Francesc d'Assís), els patriarques eclesiàstics (Aleix II, Ciril I) i els noms de personatges històrics (reals o literaris) i mitològics. Així, s'escriuen catalanitzats: Alexandre el Gran, Juli Cèsar, Aristòtil, Galileu, sant Joan de la Creu, Miquel Àngel, Maquiavel, el Quixot, la Ventafocs, Blancaneu i un llarg etcètera.
Adaptar a la fonètica catalana
D'altra banda, també s'adapten al català els antropònims que provenen d'alfabets no llatins, però en aquests casos normalment s'opta per transcriure el nom i adaptar-lo a la fonètica del català. Seria el cas d'Anton Txèkhov, Dostoievski, Mikhaïl Gorbatxov, Abd al-Màlik o Deng Xiaoping, entre molts altres.
Uns altres noms que plantegen problemes són els de càrrecs o tractaments protocol·laris. Pel que fa als càrrecs, es tradueixen si el significat del mot d'origen i la forma catalana és el mateix, per exemple ministre, alcalde i president.
