Opinió

motacions

màrius serra

Quillar-se?

ACadaqués em renyen perquè em fa gràcia el seu verb quillar-se (empolainar-se) i dic que amb la meva camisa hawaiana em sento ben quillo. En realitat, hauria de dir que vaig ben quillat i no tinc ni l'excusa de la primera persona del singular perquè els cadaquesencs dirien quilli. Fan com al Vallespir: jo mengi o corri o quilli. De manera que accepto la crua realitat: sóc un xuxumet en terra cadaquesenca. Xuxumet és una d'aquestes denominacions pejoratives que els barcelonins ens sentim a dir cada cop que trepitgem el país, això que ara en diuen el territori. Afegeixo, doncs, el terme xuxumet a la ja llarga llista dels pixapins, camacos, dièsels, esquenafreds, camalluents i altres fineses que m'han etzibat per aquests mons de déu, i n'esborro quillo. Quillo (pronunciat quixo, com a quixot) m'ho deien al barceloní barri del Congrés Eucarístic quan, d'adolescent, portava grenyes i m'agradaven Los Chunguitos. Era un diminutiu de chiquillo. En canvi el verb quillar-se prové de la quilla dels vaixells. El trajecte és curt: la quilla és essencial per a una nau, de manera que un vaixell ben quillat és una nau que té tot el que ha de tenir. Aquest sentit nàutic es generalitzà i quillat passà a designar tot allò “ben proveït de l'essencial”. L'últim tram va ser prendre quillat com a participi d'un nou verb, quillar-se, que passà a voler dir “arreglar-se per fer goig”. La proximitat amb el verb maquillar-se és una pura coincidència, perquè el maquillatge ve del francès maquiller, probablement derivat d'una variant semblant a maskier que descrivia el fet d'emmascarar-se la cara per anar ben quillat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
CULTURA

Durro enceta la festa del foc al Pirineu amb la baixada de falles

Durro
SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA