Reportatge

reflexió i política

josep poca

El ‘Mentrestant' de Maurici Serrahima

RBA afegeix un nou títol a la Biblioteca del Catalanisme, unes meditacions i reflexions polítiques escrites el 1943, en ple franquisme, que encara eren inèdites

El llibre, inèdit fins avui, s'agermana amb els clàssics

La pri­mera referència a aquest text –que acaba de sor­tir a la llum–, la vaig tro­bar durant la trans­cripció dels die­ta­ris de Mau­rici Ser­ra­hima, Del pas­sat quan era pre­sent (de les quals n'han sor­tit sis volums). Era en un escrit del 21 de novem­bre del 1943, en què deia: “Fa dies que anava escri­vint coses sobre el país, i ara em vaig ado­nant que se'm con­ver­tei­xen en un lli­bre. Per encàrrec d'en Pere Puig Quin­tana, vaig fer unes notes sobre història i història política, que ell volia donar a un amic d'ells, Wallace, secre­tari a l'ambai­xada britànica, i això em va enca­mi­nar a anar-ne escri­vint d'altres, per a mi. D'antuvi, eres coses des­lli­ga­des, però m'he ado­nat que n'anava tenint mol­tes i he deci­dit orde­nar-les i omplir els buits; sense més preàmbuls m'he posat a escriure, per a mi mateix, una mena de lli­bre amb les meves refle­xi­ons i experiències dels dar­rers anys –abans i després– sobre la política i la vida de Cata­lu­nya, però vis­tes de cara a una gene­ració nova. El penso titu­lar Men­tres­tant. No serà cap pam­flet; serà una medi­tació. Si més no, em ser­virà per esbra­var-me.”

En parla de nou el 15 de febrer del 1944: “Aquests dies retoco el text de Men­tres­tant, el lli­bre sobre aquest país que vaig aca­bar a fi d'any. He tro­bat qui me'n farà còpies a màquina. Crec que, encara que no va del tot fins al fons, podrà ésser útil, almenys per als joves, i per aju­dar-los a medi­tar. Res de publi­car, ja s'entén...” El 3 de gener del 1945, escriu: “el Men­tres­tant, que ara té en Benet”. El 14 de maig del 1945, ens diu: “Va ésser ell [Josep Benet] el qui va fer copiar i va uti­lit­zar, amb els nois joves que el seguei­xen, el meu Men­tres­tant.

El 30 d'agost de 1945, insis­teix: “Per cert que en Benet està molt con­tent d'aquest lli­bre meu i em diu que li fa molt ser­vei i que ha ser­vit de base a mol­tes de les ponències dels seus grups. El vol­dria fer aparèixer, com fos, pri­mer que cap altre. No veig gens pro­ba­ble que se'n surti. Em parla de fer publi­ca­ci­ons com les Éditi­ons de Minuit de la Resistència fran­cesa, però, és clar, en petit.”

El 26 de setem­bre del 1947, mani­festa: “Si n'he fet de coses, anònima­ment! Tant se val... encara que de vega­des dol una mica. Pot­ser vaig ésser, si no el pri­mer, un dels pri­mers a començar. I Men­tres­tant ha estat el pri­mer lli­bre polític d'aquesta etapa. Ningú no m'ho traurà... Això, si algun dia arriba a ésser publi­cat!” El 6 de juny del 1956, exposa els seus dub­tes: “No sé si aquest lli­bre té, vist ara, gaire valor. El que sé del cert és que, a mi, em va fer molt ser­vei. I em penso que no pas única­ment a mi, perquè sé que, ina­ca­bat i tot, en Josep [Benet] en va fer ser­vir els frag­ments, que jo mateix anava pas­sant a màquina, per ense­nyar-los als seus com­panys, i el seu grup es va encar­re­gar de fer-ne còpies i d'aca­bar de tot el lli­bre quan el vaig tenir llest. Crec que va ser­vir de base per a les con­clu­si­ons de la pri­mera reunió col·lec­tiva.

”Per a gent jove, el text encara podia ésser, em penso, més o menys útil. Però –així m'ho deia un dia en Joan Reventós, que em dema­nava que n'escrivís un altre– seria una mica com a text de bat­xi­lle­rat, és a dir, com a lli­bre ele­men­tal. Així i tot, l'han lle­git pot­ser cen­te­nars de per­so­nes i em penso que molts n'han tret pro­fit. Un exem­plar va estar molt temps a Angla­terra i va córrer mol­tes mans; n'hi ha un altre a Mèxic –meca­no­gra­fiat, s'entén– i també en aque­lles ter­res són colla els qui l'han lle­git. Però, en el futur, no sé si valdrà la pena d'edi­tar-lo. En tot cas, només com un record d'una etapa difícil, i dels pri­mers que hi vam inten­tar de con­cre­tar el nos­tre pen­sa­ment de cara a l'ave­nir.” Heus ací la gènesi i minsa difusió d'aquest text.

Inci­tat per la curi­o­si­tat i la neces­si­tat de conèixer el seu con­tin­gut, com que durant el període de trans­cripció dels die­ta­ris de Ser­ra­hima vaig anar molt sovint a l'Arxiu Naci­o­nal de Cata­lu­nya a con­sul­tar el Fons Mau­rici Ser­ra­hima Bofill, vaig cer­car, entre el munt de papers arxi­vats, el text meca­no­gra­fiat, esmen­tat en els die­ta­ris. Però no vaig acon­se­guir tro­bar-lo.

‘Per­dut' a l'arxiu de Josep Benet

Va ser Jordi Giró i París qui, en la recerca de mate­rial per redac­tar la seva bio­gra­fia sobre Mau­rici Ser­ra­hima, Els homes són i les coses pas­sen, va tro­bar-lo a l'arxiu de Josep Benet. Immers com estava jo en tex­tos de Ser­ra­hima, vaig sen­tir la neces­si­tat de trans­criure'l, atès que vaig creure que, real­ment, es trac­tava d'un text clau del període de clan­des­ti­ni­tat en el qual van col·labo­rar tants cata­lans com­pro­me­sos en el redreçament del nos­tre país.

Jordi Amat –un dels pri­mers a ado­nar-se de la vàlua dels die­ta­ris de Ser­ra­hima–, i posat com està en la bio­gra­fia de Josep Benet, va con­si­de­rar que era un text molt idoni per a la col·lecció Bibli­o­teca del Cata­la­nisme que publica RBA, de la qual n'és un dels asses­sors. No sola­ment, però, n'ha pro­mo­gut la publi­cació i n'ha pre­pa­rat l'edició, sinó que ha redac­tat un pròleg excel·lent.

En la con­tra­co­berta asse­nyala la vàlua del Men­tres­tant: “El lli­bre, inèdit fins avui, s'ager­mana amb els clàssics con­tem­po­ra­nis que redac­ta­ren Tru­eta, Fer­ra­ter Mora o Vicens Vives. Però a banda del seu valor docu­men­tal, aquesta medi­tació escrita en temps de silenci des­taca sobre­tot per la luci­desa política amb la qual el seu autor va expli­car la història antiga i recent de Cata­lu­nya, va detec­tar qui­nes havien estat les falles del movi­ment, i va traçar un full de ruta rea­lista per fona­men­tar un futur sobi­ra­nit­za­dor. Amb la doc­trina i l'obra de govern de Prat de la Riba com a model, el des­co­bri­ment d'aquest lli­bre revela Ser­ra­hima com un dels grans teòrics del cata­la­nisme con­tem­po­rani.”

Val la pena, doncs, fer-ne una àmplia difusió en aquest final d'etapa cap al pas defi­ni­tiu, després d'aquest Men­tres­tant, massa llarg i dolorós, a causa d'una dic­ta­dura fèrria i encara no del tot superada. Mau­rici Ser­ra­hima n'esta­ria molt cofoi de veure publi­cat aquest text, que sens dubte ha aju­dat en el procés ini­ciat fa tant de temps.

Perfil
Jordi Amat (1978) és un escriptor, filòleg i crític literari llicenciat en filologia hispànica (UB, 2001) i format a la Unidad de Estudios Biográficos. Les seves línies de recerca principals han estat la literatura autobiogràfica i la història intel·lectual catalana i espanyola del segle XX. Alguns dels guardons que ha rebut són el premi d'assaig Casa de América per la crònica Las voces del diálogo. Poesía i política en el medio siglo, el premi Gaziel de biografies i memòries per Els laberints de la llibertat. Vida de Ramon Trias Fargas, i el premi Octavi Pellissa per poder escriure la biografia de Josep Benet. Com a filòleg s'ha especialitzat en l'anàlisi i edició d'autors i obres clau de la literatura de no-ficció hispànica: Gaziel, Pla, Cela, Ridruejo... Ha catalogat l'arxiu epistolar de G. Díaz-Plaja i ha fet públic el fons documental de J.M. Valverde. És membre del consell assessor de la Biblioteca del Catalanisme d'RBA i des d'aquest càrrec ha impulsat la publicació de Mentrestant.
mentrestant
Maurici Serrahima
Editorial: RBA Barcelona, 2014 Pàgines: 272 Preu: 18 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia