cultura

música

Crònica

Cadaqués-Texas

Va haver-hi un temps en què era gairebé impossible posar la ràdio i que no sonés una cançó de Texas: així de famós va ser el grup escocès des del seu impactant debut, Southside (1989) i el single I don't want a lover, fins ben entrat el nou mil·lenni. Amb aquestes credencials va arribar divendres al Festival Internacional de Música de Cadaqués el grup de Sharleen Spiteri (veu i guitarra) i Johnny McElhone (baix) –el tercer membre fundador, el guitarrista Ally McErlaine, es reserva només per a les gravacions i alguns concerts puntuals, després d'haver patit una greu malaltia, el 2009–, que va aconseguir omplir el gran espai a l'aire lliure de l'olivar de sa Conca, amb el mar com a teló de fons. A més del públic que havia exhaurit les entrades un parell de setmanes abans, desenes de persones van seguir el concert des de l'exterior del recinte i Sharleen, molt xerraire i amb un excel·lent bon humor, es va adreçar als il·legals que hi havia en un turó just a la seva esquerra, felicitant-los per tenir les millors localitats. Geni i figura.

Després que Damià Olivella s'enfrontés amb el seu pop-soul acústic a la solitud del teloner i a una fina pluja que feia perillar el concert, van sortir els cinc membres de Texas a l'escenari i de seguida va sonar I don't want a lover, no se sap si per escalfar l'ambient o per oblidar-se al més aviat possible del seu èxit de fa 25 anys i remarcar que són un grup en actiu, amb un disc recent –The conversation (2013)– del qual van sonar tres cançons, i un altre treball en perspectiva avançat amb la inèdita Start a family. Sharleen, pletòrica i enamorada de Cadaqués en la seva primera visita a la població –altres membres del grup ja hi havien estat i, de fet, un amic seu, Huc Malla, galerista i propietari del bar Marítim, va ser reconegut públicament com una peça clau perquè fessin aquest concert– va conduir el grup amb una energia impressionant, incidint sobretot en els seus dos últims discos dels anys noranta, White on Blonde i The Hush. Abans dels bisos van fer cantar el públic amb Say what you want, i van tancar un repertori de 15 cançons en una hora i mitja, amb una potent versió de River deep, mountain high, d'Ike i Tina Turner, com a gran final per a una nit de comunió entre Cadaqués i Texas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen