cultura

Tradició

Jaumet, el musical

La vida de l'aiguader de Sant Hilari mort el 1955 inspira una obra

Sordmut de naixement, tocava el flabiol i ja és un símbol del poble

A Sant Hilari Sacalm tot­hom, més o menys, sap qui és en Jaume Tra­ve­ria, en Jau­met. Sord­mut de nai­xe­ment –va veure la llum el 1871 a Mas Clavé, prop de la font Picant–, en Jau­met va que­dar orfe de pare i mare als setze anys, i la vida no li va ser gens fàcil. Va viure un temps amb el seu germà Josep a la Cellera de Ter i, quan tenia 40 anys, pels volts de la dècada dels vint del segle pas­sat, va començar a ser cone­gut com en Jau­met del Fla­biol.

La vida d'en Jau­met ha ins­pi­rat un musi­cal al seu poble. Demà a la nit (a les 10), l'obra Jau­met, la joguina de Sant Hilari es podrà veure al Tea­tre Cata­lu­nya de Sant Hilari Sacalm, una altra vegada. “És un home­natge a una per­sona sen­zi­lla, que és al cor de tota la gent”, diu en Jaume Met Fàbre­gas, l'autor i el direc­tor artístic de l'obra.

El musi­cal ha estat de gira i ja s'ha repre­sen­tat a Sant Hilari (dos cops), Arbúcies, Hos­tal­ric i Call­de­te­nes (Osona), entre altres llocs. En escena, hi actuen 37 per­so­nes i en Toni Ros­sell, Ter­ris, ha escrit una dot­zena de cançons, “una obra d'art pre­ci­osa”, en parau­les de Fàbre­gas. Les cançons, que inter­preta la coral Els Nois Ale­gres, s'acom­pa­nyen amb la música d'Els Mise­ra­bles i fan referència, entre altres coses, al nai­xe­ment, la mort o l'incendi de la casa d'en Jau­met. La sisena parla d'un dia que es va ena­mo­rar. “[...] Amb parau­les no podia / dir el que sen­tia el seu cor; / si un nou desig des­co­bria / segur que era l'amor. / Però aquest amor li farà mal, / li cau­sarà sofri­ment; / mai no podrà ser com l'altra gent.”

Bar­re­tina i carro

Jau­met duia pan­ta­lons de vellut, espar­de­nyes de veta i una bar­re­tina. A l'estiu, vivia de les pro­pi­nes dels esti­ue­jants als quals duia aigua de la font del Pic i de la font Vella (al prin­cipi, trans­por­tava els càntirs amb les mans). El 1917 una comissió d'esti­ue­jants li va com­prar un carro, amb el qual duia més d'un càntir (vegeu la imatge).

En Jau­met va esde­ve­nir un símbol de Sant Hilari. La seva imatge va ser uti­lit­zada per fer postals, fullets i fins i tot dóna nom a unes postres, els jau­mets de Can Fornés, una pas­tis­se­ria de la plaça de l'Església –uns dolços fets d'ave­llana–. Va morir el 12 de maig del 1955. La seva memòria per­viu en el record del poble i durant qua­tre dijous dels mesos de juliol i agost s'ha pogut fer la ruta d'en Jau­met.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia