cultura

Troben a Sant Julià de Ramis un cementiri medieval

És dels segles IX i X i també s'hi han trobat vestigis, dels segles II i I abans de Crist, de les darreres fases del poblat ibèric

Els treballs els ha fet durant quatre setmanes la Universitat de Girona

La nova cam­pa­nya d'exca­va­ci­ons que s'ha por­tat a terme aquest setem­bre a la mun­ta­nya de Sant Julià de Ramis, a tocar de l'església dels Sants Met­ges, ha permès loca­lit­zar noves res­tes arqueològiques. Per una banda es tracta d'un cemen­tiri medi­e­val del segle IX i X i per l'altra, de les res­tes de les dar­re­res fases del poblat ibèric que hi va haver en aquest emplaçament, entre els segles II i I abans de Crist. Pel que fa al cemen­tiri medi­e­val, segons ha pogut saber l'Agència Cata­lana de Notícies, els arqueòlegs han des­co­bert una vin­tena de tom­bes amb res­tes òssies. En relació amb les res­tes dels ibers, han loca­lit­zat els murs i diver­sos frag­ments de ceràmica de les dar­re­res fases del poblat ibèric. Ara, els experts ana­lit­za­ran en pro­fun­di­tat tots els objec­tes recu­pe­rats i alguns seran ana­lit­zats amb la tècnica del car­boni 14.

La cam­pa­nya va arren­car a prin­ci­pis de setem­bre i va fina­lit­zar diven­dres pas­sat. Durant qua­tre set­ma­nes, vuit estu­di­ants de màsters o doc­to­rats de la Uni­ver­si­tat de Girona (UdG) han estat tre­ba­llant per apro­fun­dir en les res­tes històriques. Aques­tes últi­mes exca­va­ci­ons s'han por­tat a terme a tocar de l'església dels Sants Met­ges, on fins fa cinc anys hi havia el cemen­tiri par­ro­quial.

Les exca­va­ci­ons han estat diri­gi­des pels tècnics i pro­fes­sors de la UdG Jordi Sagrera, Jordi Vivo i Josep Burch. “Valo­rem molt posi­ti­va­ment aquesta dar­rera cam­pa­nya perquè, en pri­mer lloc, referma les idees que teníem sobre l'ocu­pació d'aquest espai durant l'època medi­e­val i, al mateix temps, també demos­tra la importància que va tenir el poblat ibèric que va esta­blir-se en aquest emplaçament”, ha asse­nya­lat Burch. Segons l'arqueòleg, les res­tes del poblat que s'han tro­bat for­ma­rien part de la dar­rera etapa que es va viure en aquest assen­ta­ment ibèric, quan ja s'havia produït la con­questa romana.

En prin­cipi, segons la cro­no­lo­gia dels experts, el poblat ibèric es va esta­blir en aquest espai durant el segle VI abans de Crist i hi va per­du­rar fins al segle I després de Crist. Poste­ri­or­ment, els romans en van apro­fi­tar l'estruc­tura i hi van cons­truir un cas­trum, cone­gut amb el nom de Cas­te­llum Frac­tum, un cas­tell que es tro­bava en una posició estratègica des d'on podien con­tro­lar el recor­re­gut de la Via Augusta.

La mun­ta­nya de Sant Julià de Ramis ha estat un espai clau des de tots els punts de vista històrics. Una mos­tra d'aquest fet és que el 27 de juliol del 2012, el con­junt patri­mo­nial de la mun­tana va ser decla­rat bé cul­tu­ral d'interès naci­o­nal. L'inici de les exca­va­ci­ons es remun­ten a l'any 1915, quan un equip d'arqueòlegs —impul­sat per l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans— van començar a exca­var al Cau de les Goges, al peu de la mun­ta­nya, on van des­co­brir una cova del paleolític supe­rior. Els experts pen­sen que encara hi ha molta feina per fer a la zona. “De l'assen­ta­ment ibèric ens queda gai­rebé tot per des­co­brir; només hem exca­vat entre un 2 i un 4%”, asse­gura Burch.

LA XIFRA

4
hectàrees
s'estima que pot fer el poblat ibèric, aproximadament. S'ha excavat entre un 2 i un 4% del total.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.