Raó ‘versus' esperit
El director nord-americà Mike Cahill torna al Festival de Sitges amb la seva nova pel·lícula de ciència-ficció intimista, ‘Orígenes'
En els darrers temps, pel·lícules com Her, de Spike Jonze, i Upstream color, de Shane Carruth, han exemplificat una tendència del cinema de ciència-ficció que aparca l'èpica en favor dels sentiments i l'intimisme, i que se situa en entorns que l'espectador reconeix com a familiars i quotidians.
La primera pel·lícula de ficció de l'independent Mike Cahill, Otra tierra, responia perfectament a aquestes característiques. Fa tres anys, la pel·lícula va guanyar el premi a la millor actriu –Brit Marling– a Sitges, i ara Cahill ha tornat a la mostra per presentar Orígenes.
Protagonitzada per Michael Pitt, un altre cop Marling i la catalana
Àstrid Bergès-Frisbey (Bruc), Orígenes
planteja l'etern dilema entre la ciència i l'espiritualitat a partir de la història d'un biòleg que s'enamora d'una dona amb l'iris multicolor. Orígenes aborda temes com l'amor i la reencarnació en una simfonia d'imatges i sons que ha fascinat molts espectadors de Sitges i també n'ha embafat alguns altres.
Segons explica Cahill a El Punt Avui, l'elecció de la mirada com a sentit al voltant del qual gira la història no és casual: “Els directors han estat obsessionats pels ulls des que es va inventar el cinema, la càmera està dissenyada a partir de l'ull humà.” Pel que fa a la dialèctica entre la raó i la fe que planteja el film, el cineasta diu que les seves conviccions se situen “en un terme mitjà”, tot i que diu que és “una persona més aviat escèptica”.
L'humor negre de Marjane Satrapi
Des que va adaptar al cinema la seva prestigiosa novel·la gràfica Persèpolis, la dibuixant iraniana Marjane Satrapi sembla que se sent progressivament interessada pel cinema. El 2012 va rodar la seva primera pel·lícula d'acció real, Pollo con ciruelas –presentada a Sitges–, i ara presenta The voices, rodada en anglès i protagonitzada per un magnífic Ryan Reynolds. The voices narra la història d'un home curt de gambals que treballa en una fàbrica d'urinaris i que es veu immers en una espiral de sang i violència. A la pel·lícula se li acaba el gas a mig metratge, però cau bé pel seu humor negre, el seu to inesperadament salvatge i cert gust pel kitsch.
Ahir també es va poder veure a concurs la interessant 71, de Yann Demange, un crispat thriller ambientat a Belfast l'any 1971, que arrenca com un drama polític de Paul Greengrass i, de mica en mica, es va convertint en un claustrofòbic malson.
