Olot inclou el necroturisme en l'oferta turística local
Conscient de la monumentalitat del cementiri municipal, l'Ajuntament vol ser a la xarxa europea de ciutats amb art funerari
Hi ha obres d'escultors rellevants com ara Miquel Blay i Celestí Devesa
El necroturisme és un vessant del turisme cultural que fa anys que té molts seguidors en diversos països europeus i que, tot just ara, es comença a implantar a Catalunya. No es tracta pas d'una oferta macabra. Just tot el contrari, en aquest cas, es tracta d'atraure persones amb el discurs cultural i històric lligat als cementiris, aprofitant la monumentalitat de les escultures o el fet que hi hagi enterrats personatges cèlebres.
Conscient que és una demanda que va a l'alça i de la monumentalitat del cementiri municipal d'Olot, l'Ajuntament ha encarregat el pla director que cal elaborar per poder accedir a la xarxa de cementiris de l'European Cementiries Route, que agrupa els municipis amb aquest tipus de recintes singulars. El regidor de Cultura, Josep Berga, ha explicat que aquest pla director ha d'incloure una enumeració i descripció dels elements patrimonials del cementiri olotí, l'organització de les visites, els treballs d'adequació que s'han de dur a terme per habilitar la ruta, etc.
El cementiri municipal d'Olot, situat a la falda del volcà Montsacopa i a tocar del centre de la ciutat, es va inaugurar l'any 1821. Inclou un grup de sepultures als parterres d'escultors reconeguts com ara Miquel Blay i Celestí Devesa –són particularment estètics els seus àngels–, amb obres als panteons de les famílies Esquena, Masllorens, Capdevila, Danés, Agustí, Vayreda, Juvinyà-Noguera. És molt destacat també el panteó Estorch, obra de Josep Llimona, i el panteó Pellicer, obra de F. Zamora Casoni. També hi ha obres de Josep Berga, Ignasi Buxó, Lluís Curós, Lluís Carbonell, Domènec Fita i Joan Ferrés. A més, hi ha moltes làpides de la Foneria Barberí.
LA DATA
Una xarxa que promou l'art funerari
L'European Cementiries Route entén els cementiris com a part de l'herència de la humanitat. Per això, treballa per a la restauració i protecció dels que són singulars. A part de les rutes, promou exposicions i activitats diverses relacionades amb els cementiris i, majoritàriament, a dins d'aquests recintes. L'entitat aplega 63 cementiris, de 50 ciutats, de 20 països. A les comarques gironines, hi ha el de Lloret de Mar. De la resta del país, inclou els de Montjuïc i Poblenou, de Barcelona, i els de Reus, Sitges i Igualada.
