Els tresors etnològics de les Gavarres
Les Gavarres disposen d'una sèrie d'elements immobles que són el llegat de les formes tradicionals d'explotar la natura
El 2011 es van declarar deu d'aquests elements com a Zona d'Interès Etnològic
El massís de les Gavarres va ser declarat el 1992 Espai d'Interès Natural (EIN) per la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu de reconèixer, i així preservar, el patrimoni natural del territori, encarnat pel seu característic bosc mediterrani. Tot i això, els paisatges de les Gavarres no destaquen només pel seu valor natural: també s'hi pot veure la petjada de la relació de les persones amb la natura en el seu intent d'aprofitar els seus recursos, ja sigui recollint l'aigua dels rius, treballant les llavors de les plantes o extraient els minerals de la terra. Aquesta empremta, en forma d'aqüeductes, pous, fonts, forns, mines i molins, és també patrimoni de les Gavarres: és el seu patrimoni etnològic, indeslligable del seu patrimoni natural.
El Consorci de les Gavarres , entitat que es va constituir el 1998 per vetllar pel patrimoni del massís de les Gavarres, es va adonar d'aquesta harmonia entre natura i cultura. En aquest sentit, es va proposar que el massís, ja reconegut com a Espai d'Interès Natural, fos declarat també Zona d'Interès Etnològic (ZIE). Per aconseguir-ho, havia d'escollir d'entre tot el patrimoni etnològic existent alguns elements representatius de les maneres tradicionals d'extreure i gestionar els recursos de la natura. Amb la participació de tots els ajuntaments implicats, es van escollir deu elements repartits per tot el massís de les Gavarres, que destacaven pel seu estat de conservació, la facilitat d'accés o l'estima popular que despertaven. Els deu elements immobles són: els aqüeductes i safareig de can Vilallonga, a Cassà; les mines de Victoria Esperanza i de Niño Jesús, a Celrà; la font Picant, a Madremanya; el molí d'en Frigola, a prop de Cruïlles, Sant Sadurní de l'Heura i Monells; els pous de glaç de la font d'en Salomó, a la Bisbal; la rajoleria de can Frigola i el forn gran de Fonteta, a Forallac, i el molí de Canyadell i el molí del mas Xifra de Vall, a Palamós. Després de superar algunes dificultats, el Consorci de les Gavarres va assolir el seu objectiu el 30 d'agost del 2011, quan la Generalitat de Catalunya va declarar els deu immobles escollits Béns Culturals d'Interès Nacional en la categoria de Zona d'Interès Etnològic, ja que eren testimonis de les antigues activitats d'explotació del territori, com l'elaboració de calç o de material de mà d'obra, la mòlta de gra, el comerç de gel, la mineria o l'explotació de les fonts. Així, el massís de les Gavarres es convertia en la primera zona reconeguda com a ZIE i EIN al mateix temps.
L'estat actual
Quatre anys després de la declaració de les Gavarres com a ZIE, el patrimoni etnològic reconegut es troba en una situació paradoxal. Per una banda, a través del consorci, i amb l'ajuda dels ajuntaments, s'han portat a terme tasques de recuperació, restauració o manteniment en els diferents elements. Destaca, en particular, l'adequació del pont gran de la font Picant, de Madremanya, impulsada pel mateix consorci, dirigida per l'arquitecte Lluís Pujol i inaugurada el passat 31 de gener. Pel que fa als altres elements, Oriol Granyer, del Consorci de les Gavarres, explica que “s'ha procurat una bona adequació de l'entorn per tal que els diferents elements siguin visitables i interpretables. Per aconseguir-ho, s'ha intentat senyalitzar els accessos als elements, i també mantenir-los nets a través de tasques de desbrossament”. L'estiu passat, per exemple, es va desbrossar i netejar la resclosa del molí de mas Xifra de Vall a través d'un camp de treball. Tot i això, la majoria de responsables dels ajuntaments implicats afirmen que la conseqüència més important de la declaració de la ZIE de les Gavarres és que, a través d'ella, el patrimoni etnològic s'ha posat en valor. Així ho pensa també Pitu Basart, director de la revista Gavarres: “S'ha reconegut un patrimoni en alt risc de perdre's i, amb ell, la història d'un poble que és molt fàcil que s'ensorri”. En aquesta línia, alguns dels municipis que formen el Consorci de les Gavarres s'han subscrit a la plataforma Natura Local , que es proposa promocionar el patrimoni local a través de l'oferta de rutes que, a través del GPS, guien el visitant tot explicant-li els elements amb valor arqueològic, arquitectònic o etnològic que es pot trobar si segueix el camí traçat. D'aquesta manera, es destaca el patrimoni cultural sense necessitat d'una inversió ni un impacte sobre el medi.
El problema és que, tot i l'empenta del consorci i dels ajuntaments, hi ha certes dificultats que alenteixen l'acció sobre els diferents elements. El fet que aquests siguin propietat privada, per exemple, provoca dificultats tècniques inevitables tot i la bona disposició dels propietaris. A més a més, el consorci es troba sovint amb problemes per aconseguir finançament. Per aquestes causes, alguns projectes, com la consolidació arquitectònica d'alguns elements o la restauració dels pous de glaç de la font d'en Salomó, es troben estancats. Com l'aigua que corria pels aqüeductes de can Vilallonga, és necessari que aquests projectes segueixin el seu curs: d'ells depèn la conservació del patrimoni etnològic de les Gavarres.
