cultura

Literatura

Eva Vàzquez

“Em molesten els personatges perfectes”

Mercè Cuartiella va rebre el premi Mercè Rodoreda amb ‘Gent que tu coneixes', uns contes que il·luminen fragments de vida de gent corrent

Els contes alternen el to greu amb el més corrosiu

Fa uns dies, poc abans de Sant Jordi, va tenir sessió mara­to­ni­ana de pro­moció a Bar­ce­lona del seu nou lli­bre, Gent que tu conei­xes (Proa), rema­tada al ves­pre amb la par­ti­ci­pació en un club de lec­tura d'Arbúcies que l'havia invi­tada a par­lar de L'afer mar­sellès (Ams­ter­dam, 2014), la novel·la que va publi­car l'any pas­sat. Avui ha parat a Girona fent camí de nou des de Figue­res, on viu des fa una vin­tena d'anys, cap a Bar­ce­lona, on té con­cer­tat un altre acte pro­mo­ci­o­nal. A algú com Mercè Cuar­ti­e­lla (Bar­ce­lona, 1964), que no va sor­tir de l'ano­ni­mat fins fa tres anys, quan va rebre el premi Lli­bre­ter per la seva ter­cera novel·la, Ger­mans, gai­rebé bes­sons (Brau, 2012), aquesta inten­si­tat publi­citària l'acla­para i al mateix temps la gra­ti­fica de l'esforç, però no li fa per­dre el nord. Sap que la vida real és una altra cosa, pot­ser els llums que pam­pa­llu­gue­gen als blocs de pisos de l'extra­radi que veu des de l'auto­pista tor­nant cap a Figue­res, i que li fan pen­sar en gent que deu estar-se pre­pa­rant el sopar a aquesta hora, o mirant la tele­visió escar­xo­fada al sofà, o ren­tant els plats amb aque­lla rutina ulle­rosa del cap­ves­pre. “Són autèntics des­co­ne­guts, i alhora fan exac­ta­ment com nosal­tres”, comenta l'escrip­tora, que no pot dei­xar de cons­ta­tar el ver­ti­gen del sen­tit invers: “Però encara que hi hagi aquesta pro­xi­mi­tat, con­ti­nuen sent uns des­co­ne­guts per a nosal­tres.”

A Gent que tu conei­xes (premi Mercè Rodo­reda 2014 de nar­ració curta) ha reu­nit tretze con­tes que trac­ten de per­so­nes cor­rents, com aquests veïns intuïts des de la car­re­tera, la vida quo­ti­di­ana dels quals, de sobte, pren aires de drama, de pro­esa o d'estu­por. Com diu el nar­ra­dor del conte “Sem­pre em tindrà al seu cos­tat”, a vega­des “les coses es tor­cen de manera irre­ver­si­ble i ens impul­sen a acci­ons insos­pi­ta­des que mai hauríem cre­gut que faríem.” Pot ser una mort acci­den­tal, un engany con­ju­gal, un dinar de feina, una bossa extra­vi­ada, el retro­ba­ment d'un vell amic, sovint un epi­sodi anodí, quasi en sor­dina, que intro­du­eix l'insòlit en el pai­satge quo­tidià: una ofensa, un des­vet­lla­ment, un crim. “Les anècdo­tes d'alguns dels con­tes pot­ser no can­vien la vida dels per­so­nat­ges, però si no els trans­for­men almenys els fan més per­ple­xos”, apunta Cuar­ti­e­lla, que se sent còmoda en un gènere que con­si­dera poc valo­rat, a pesar de “la gran tra­dició de bons con­tis­tes que hi ha en la lite­ra­tura cata­lana”, i que té una extensió ideal per al temps veloç en què vivim, “com càpsu­les de rea­li­tat”. A diferència de la novel·la, que emprèn sabent de què vol par­lar encara que no sàpiga, diu, a on arri­barà, el conte exi­geix “tenir des del prin­cipi una visió de la taca sen­cera, que has d'anar dosi­fi­cant men­tre escrius per no expli­car massa ni massa poc”. Per obte­nir aquest efecte d'uni­tat i neces­si­tat, en què el final resulti alhora sor­pre­nent i ine­vi­ta­ble, Cuar­ti­e­lla pro­posa l'exer­cici dràstic d'escriure la pri­mera versió del conte d'una tirada, “per tal d'atra­par aque­lla impressió”, i després anar-lo polint, encara que ha com­pro­vat que “els con­tes més tre­ba­llats aca­ben sent els menys fàcils i espon­ta­nis”, com “Taj Majal”, un dels millors del lli­bre. Unir la sub­ti­lesa a la fres­cor, admet, “és un repte enorme”.

En tot cas, Cuar­ti­e­lla, que entén el conte com “un retall de rea­li­tat il·lumi­nat amb molta potència”, vol enfo­car aquesta llum cap a la gent cor­rent, pre­o­cu­pada per la feina, pels fills, amb pro­ble­mes per arri­bar a final de mes: “Un cam­brer, un mecànic o una per­ru­quera són gent molt bri­llant, amb una gran intel·ligència pràctica.” En canvi, la moles­ten els “pro­ta­go­nis­tes guais” d'algu­nes novel·les, arqui­tec­tes o advo­cats afron­tats a con­flic­tes de paco­ti­lla: “Els per­so­nat­ges per­fec­tes són molt car­re­go­sos.” El món que l'interessa queda clar que és tot un altre, que podria exem­pli­fi­car el conte “La Con­xita i la senyora Con­cepció”, un qua­dre lleu­ger a l'entorn d'una mes­tressa de casa que es fa pas­sar per la seva pròpia dona de fer fei­nes per obte­nir una paga extra d'un marit con­tro­la­dor i avar. Més enllà de la broma, la història posa en evidència que “avui dia entre una dona de la neteja i una senyora de classe mit­jana no hi ha gaire diferència”. Les referències a la capa­ci­tat adqui­si­tiva dels per­so­nat­ges acos­ten Cuar­ti­e­lla als pio­ners en la intro­ducció dels diners en la lite­ra­tura, com ara Jane Aus­ten o Bal­zac, que no ha tin­gut tant en compte com el con­ven­ci­ment que “també ens defi­nim per la nos­tra situ­ació econòmica”. De tota manera, acla­reix que els diners no l'interes­sen, des del punt de vista nar­ra­tiu, ni per excés ni per defecte: “La gent de qui parlo no són ni mili­o­na­ris ni tra­fi­cants.”

L'ordre dels con­tes en el lli­bre és pre­me­di­tat, explica l'escrip­tora, per inter­ca­lar els més irònics i lleu­gers amb els més greus i dramàtics, però tots sem­blen units per uns quants temes cen­trals: el retorn del pas­sat, l'engany i la mort, encara que la situ­ació que des­en­ca­deni la reflexió sigui sovint tri­vial. “Tot­hom està capa­ci­tat per expe­ri­men­tar les matei­xes pas­si­ons: tots volem que ens esti­min, ens resis­tim que el temps passi gaire ràpid, ens fa por morir”, comenta. “Sim­ple­ment, intento des­pu­llar aquests temes de la seva fara­ma­lla”.

GENT QUE TU CONEIXES
M. Mercè Cuartiella
Editorial: Proa
Pàgines: 224
Preu: 18 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia