Al final, el millor Pitxot
L'artista i director del Teatre Museu Dalí va morir ahir als 81 anys mentre Cadaqués inaugurava una mostra amb obra inèdita del seu període més brillant
Ja feia estrany que Antoni Pitxot, que no fallava mai, deixés d'acudir a l'obertura de l'exposició que li dedica, des d'ahir, el Museu Municipal de Cadaqués i que reuneix, a més, cap a quaranta obres seves mai vistes fins ara a l'Estat espanyol procedents de la col·lecció de la família italiana Dalle Molle. El fotògraf Pedro Madueño, gran amic seu, va excusar-lo explicant que l'havien hagut d'ingressar feia pocs dies, i al cap d'unes hores es coneixia la notícia de la mort, als 81 anys, de l'artista que més s'ha identificat amb el llegat de Salvador Dalí. El funeral serà avui mateix, a l'església de Cadaqués (17 h).
El tribut que Pitxot ha pagat per l'amistat amb Dalí, que arrencava dels estius d'infància a Portlligat i que va tenir el punt àlgid amb l'estreta col·laboració dels dos artistes en la creació del teatre museu de Figueres, ha deixat durant dècades en segon terme la seva pròpia obra, que no va tornar a exposar amb regularitat fins al 2003, quan va presentar una antològica al mateix Museu de Cadaqués on ahir s'inaugurava la que serà la seva exposició pòstuma. La sala que el museu dalinià, del qual era director i patró vitalici, li tenia reservada des de la seva fundació, testimonia la complicitat i l'afecte que va presidir el tracte entre mestre i deixeble, però també ha afavorit l'encasellament de Pitxot en un peculiar manierisme petrificat. Ha estat justament quan començava a flaquejar-li la salut, en el llarg encadenament d'homenatges de què ha estat objecte els últims dos anys –exposicions retrospectives a Màlaga, Púbol o Can Framis–, que s'ha pogut descobrir la millor producció de Pitxot, la que va de 1968 a 1972, els anys que també reflecteix el gros de la selecció presentada ahir al Museu de Cadaqués. “Aquesta és l'època més fantàstica de Pitxot”, deia al matí Montse Aguer, directora del Centre d'Estudis Dalinians i comissària de la mostra, que no dubtava a qualificar el conjunt d'olis aportats per la família Dalle Molle, datats entre 1963 i 1989, de “gran lliçó de pintura”. Com tantes altres vegades, però, ha hagut de compartir protagonisme amb Dalí, de qui s'exhibeixen una vintena de dibuixos del llibre 50 secrets màgics per pintar (1948), a banda d'una trentena de fotografies de Melitó Casals Meli que testimonien la implicació dels dos artistes en la concepció del teatre museu i que serveixen, sobretot, de reclam turístic perquè el visitant completi el triangle dalinià. Segons l'alcalde en funcions, Joan Figueras, és l'exposició més ambiciosa que ha programat el museu cadaquesenc durant la seva legislatura, amb un cost de 85.000 euros i, per primera vegada, servei de seguretat les 24 hores. Pitxot, però, no la podrà veure ni recollir, tampoc, la placa de Fill Predilecte de Cadaqués aprovada pel ple municipal fa pocs mesos.
