El Tracista recorre el Camp de Tarragona
La mostra sobre fra Josep de la Concepció, de l'Institut d'Estudis Vallencs, arriba al convent del Carme
El convent del Carme de Tarragona inaugura avui l'exposició El tracista fra Josep de la Concepció. La mostra va ser produïda per l'Institut d'Estudis Vallencs per recuperar figures poc reconegudes. El resultat ha estat que, després de passar per Valls i la Casa de la Generalitat, l'exposició torna a Tarragona amb una agenda que la reclama en el futur en diversos punts del territori català.
De fet, fra Josep de la Concepció, nascut a Valls el 1626 amb el nom de Josep Fuster, és un dels arquitectes més destacats i desconeguts del barroc català. Va traçar i dirigir construccions de diversa índole, no només dels carmelitans descalços, orde a la qual pertanyia, sinó també catedrals, esglésies parroquials, edificis civils i retaules.
La traça del campanar de Vilanova, el 1670, és possiblement la seva obra més coneguda i també el ganxo que els autors de l'exposició han emprat per atraure els visitants. Una gran estructura de fusta i corda mostra com es va construir el primer campanar de tres cossos, que va esdevenir més endavant el model d'altres campanars que es van aixecar a Catalunya, com per exemple a Cubelles i al Vendrell.
Al costat, l'exposició detalla quina era la vida dels carmelitans descalços, la documentació que es conserva sobre l'arquitecte i l'estudi de referència sobre fra Josep de la Concepció elaborat per Carme Narvàez. I, finalment, el seu concepte d'arquitectura a través de quatre obres: el convent de Sant Rafael a la Selva del Camp, el campanar de Vilanova i la Geltrú, l'ajuntament de Vic i el Palau del Virrei de Barcelona, edifici, aquest, desaparegut però que exemplifica el vessant de l'autor com un primer recuperador del patrimoni.
I és que, segons Sònia Roca, ponent de la comissió de patrimoni de l'Institut d'Estudis Vallencs, l'obra ha de ser valorada al costat de les aportacions que va fer a l'arquitectura. La cúpula sobre la sala de govern de l'ajuntament de Vic és tot un exemple de com el poder terrenal es vol elevar.
El desconegut Tracista va deixar l'empremta als convents de l'orde de Tarragona, Balaguer, Tortosa i Vic; a les esglésies de Tàrrega i de Sant Feliu de Torelló; va dibuixar el projecte del Palau Episcopal de Vic, la façana de la catedral de Girona i la capella del Santíssim de Sant Pere de Reus. I va fer la capella de la Concepció de la catedral de Tarragona. A Valls, en canvi, no hi va deixar petja.
