cultura

la crònica

La descoberta és gratis

La nit del divendres 19 de juny del 2009 va caure un xàfec a Caldes de Malavella. Prou important per obligar a traslladar músics i instruments, que havien de tocar al jardí de la biblioteca, a l'interior, un espai molt reduït, fent-se lloc entre els llibres. El grup era Mishima, que hi presentava Set tota la vida (2007). Ho expliquen les cròniques locals i alguns dels assistents, que ho recorden com una fita històrica: escoltar la banda de David Carabén, gratis, entre els murs del coneixement, i a causa de la imprevisibilitat de la pluja, en un ambient íntim. D'això, ara els programadors en diuen “concert de petit format” però a la biblioteca de Caldes , com a oferta cultural d'estiu però sobretot perquè els agrada la música, s'ho van inventar el 2008 amb el primer Glopets d'estiu, un cicle en el qual s'ha escoltat Sílvia Pérez Cruz, Maria Rodés, Joan Colomo, entre d'altres. I també s'hi han descobert. Deixant els festivals de renom, hi ha propostes més inadvertides entre la bombolla estival que tenen l'atractiu de la troballa; funcionen com una propina musical. Els devia passar a més d'un, divendres, en el concert que Ferran Palau , dels Anímic, va fer als jardins de la biblioteca de Caldes, presentant Santa ferida (2015). Amb un nou escenari i amb una acústica excel·lent, desitjable en d'altres festivals a l'aire lliure, Ferran Palau va exhibir lirisme però alhora potència, amb cançons com Clavell, La daga i El meu lament, un to que podria haver conduït a la melancolia però al contrari. En una nit de juliol i en un jardí en el qual corria l'aire i no la xafogor, i amb el gintònic a la mà –la barra de la biblioteca és al bar de davant–, Ferran Palau va tenir un efecte magnètic. Entre la timidesa i l'austeritat, sense la impostura pròpia del líder d'una banda, va parlar poc; només per presentar la banda que l'acompanyava i fer les referències tòpiques que qualsevol músic fa del lloc on toca: “M'agrada molt l'aigua de Vichy; quan no demano cervesa, demano Vichy.” I en aquest ambient entre amics, calia la propina, que va arribar amb La mel al rusc i Terra de blat, per arribar a l'hora justa de concert. Més, la hipnosi s'hauria convertit en letargia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

comunicació

Tura Soler, entre els finalistes als XV Premis Carles Rahola de Comunicació Local

Girona
MÚSICA

Els Amics de les Arts publiquen l’últim avançament del nou àlbum

Barcelona
RIPOLL

Un llibre defensa l’existència d’un taller a Ripoll on es van construir les Majestats

RIPOLL
MÚSICA

Xarim Aresté estrena ‘Mai més’, primer avançament del seu nou disc

TARRAGONA
Bonet i Antich reben el premi Pere Rodeja
Cultura

Bonet i Antich reben el premi Pere Rodeja

Girona
novetat editorial

Clàudia Pujol debuta en novel·la amb un ‘thriller’ de denúncia

Barcelona
cinema

Una mirada a les ferides obertes del conflicte basc

barcelona

Una nova era per a la sardana?

TARRAGONA
MÚSICA

L’Auditori celebra 25 anys amb millores acústiques i quatre estrenes d’autors catalans

BARCELONA