cultura

Clàssica i moderna

Ingrid Bergman, l'actriu de ‘Casablanca' que va aventurar-se amb Roberto Rossellini, va néixer avui fa cent anys

Durant una dècada, a partir del 1939, va ser una estrella bella i fulgurant de Hollywood

Ingrid Bergman va interpretar a Suècia la seva última pel·lícula l'any 1978, sent dirigida per un altre Bergman, Ingmar, que va destinar-li un personatge que pot intuir-se com un doble del mateix cineasta: una reconeguda pianista amb una filla que li retreu que va abandonar-la per consagrar-se a la seva carrera com a concertista. Amb Sonata de tardor, que obrirà l'1 de setembre un cicle de la Filmoteca de Catalunya dedicat a l'actriu, Ingrid Bergman va tornar a rodar al seu país 40 anys després de marxar-ne per emprendre una carrera a Hollywood encetada amb la versió anglesa homònima d'Intermezzo, un film romàntic suec en què, com en la nova versió, interpreta una professora de piano que ho abandona tot per viure amb un violinista casat. Tot i algun film suec anterior, la carrera de l'actriu pràcticament s'obre i es tanca, doncs, amb dos títols musicals. Entremig hi va haver un període en què, per amor a Roberto Rossellini, va viure una aventura cinematogràfica moderna.

Hollywood, 1939

Ingrid Bergman va arribar a Hollywood l'any 1939. Amb la seva sensibilitat interpretativa i el seu somriure lluminós, durant gairebé una dècada va ser-ne una estrella bella i fulgurant, sobretot arran de la seva presència a la mítica Casablanca: les llàgrimes als ulls d'Ilsa mentre sent As time goes by al cafè de Rick, l'home que va estimar a París i que va abandonar per reunir-se amb el seu marit, un heroi de la resistència antinazi.

Bergman serà per sempre més l'actriu de Casablanca. El seu primer Oscar, però, va guanyar-lo amb Gaslight, en què és una dona turmentada per un marit (Charles Boyer) que vol fer-la tornar boja. Va dirigir-la Georges Cukor. Era l'any 1944, quan també va iniciar la seva col·laboració amb Alfred Hithcock. Va ser amb Recorda, en què és una psiquiatra enamorada d'un pacient (Gregory Peck) amb uns malsons dissenyats per Salvador Dalí. L'obra mestra compartida amb Hitchcock és la tèrbola Notorius, en què Bergman té moments inspiradíssims, com ara quan es besa amb Cary Grant (petó a petó, va ser el més llarg de la història del cinema) o quan amaga una clau que delataria que espia uns nazis. Encara van treballar junts a Under Capricorn, però Hithcock considerava que, després d'haver fet una Joana d'Arc amb Victor Fleming, l'actriu pecava de voler fer grans papers en obres mestres.

Carta a Rossellini

Potser la mateixa Bergman va adonar-se del perill de la grandiloqüència. O potser buscava una cosa nova quan, l'any 1948, va escriure a Rossellini declarant la seva admiració per Roma, ciutat oberta i mostrant-se disposada a treballar amb ell. Quan l'actriu i el cineasta italià es van conèixer a París van enamorar-se i, vivint-ho, Bergman va abandonar Hollywood, el marit i la filla. Tot un escàndol. Amb Rosellini, durant els sis anys que van conviure, van fer uns films excepcionals (sobretot Stromboli, Europa 51 i Viatge a Itàlia) amb què el cineasta va capgirar el neorealisme per explorar en la crisi existencial europea després de la guerra. Una aventura que obre camins al cinema modern i que Bergman, una estrella del cinema clàssic de Hollywood, va viure amb estranyesa: treballant sense guió, amb actors no professionals, no comprenia massa què feien, però és extraordinària la seva presència en uns films que van fracassar a l'època. Com els seus personatges, Bergman i Rossellini van entrar en crisi i van separar-se.

Hollywood va readmetre l'esgarriada i fins va donar-li un Oscar per Anastàsia l'any 1957. I, anys més tard, encara un altre de secundari per Assassinat a l'Orient Express. Però no va ser fins que va trobar-se amb Ingmar Bergman que va ressorgir la gran Ingrid Bergman. Aleshores, començava a estar malalta del càncer que va matar-la el 29 d'agost del 1982, just seixanta anys després del seu naixement a Estocolm.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona