cultura

Joan Felip Vilà reviu a Ceret en una exposició d'homenatge

Josep Ministral estreny els vincles amb el mestre i amic, mort ara fa 25 anys, posant les obres respectives en diàleg

La mostra s'inaugura dimecres a l'espai de la Capelleta

Joan Felip Vilà (Figueres, 1932-Ceret, 1990) va anar per primera vegada a Ceret el 1956 amb el desig de conèixer Picasso, que li havien dit que aquell any hi feia estada. El va buscar per tot el poble, però Picasso no era enlloc, de manera que va decidir quedar-se uns dies a esperar-lo. Al cap d'un temps, sense ni un franc a la butxaca i incapaç d'evitar més les mirades reprovatòries del propietari de l'hotel on s'allotjava, va accedir a l'oferiment del crític d'art Paul Guitard, germà de l'alcalde de la vila, de presentar una exposició de la seva obra al mateix ajuntament. El resultat no podia ser més fastuós: va vendre tots els quadres, i amb els diners es va comprar un altre bitllet de tren, ara en direcció a París. Hauria pogut acabar quedant-se a la capital de França, amb la seva natural propensió a fer excel·lents i generosos amics, com el lituà Pinkus Kremegne, que li cediria el seu propi taller, però l'olor dels cirerers florits l'atreia irresistiblement de nou cap a Ceret, on el 1958 va decidir instal·lar-hi casa i taller.

Felip Vilà, que acabaria coneixent de totes maneres Picasso, a Mougins, i també Pau Casals i, per descomptat, Salvador Dalí, va ser un dels últims puntals d'aquella relació tan natural i fructífera entre la Catalunya del nord i la del sud que havien enfortit els primers empordanesos federals. Des de Ceret, va saltar sovint a París, on va exposar amb èxit la seva pintura esclatant, lluminosa i enèrgica, com també a Luxemburg, Mònaco, Darmstadt, Nova York o Londres, sense oblidar la Figueres natal, on va ser un dels impulsors i el millor propagandista de la Fira del Dibuix que des de 1961 se celebrava cada any per les Fires de la Santa Creu.

Fa molts anys que la seva entrada triomfal a la Rambla, menant un ase damunt el qual hi encavallava un ninot amb els trets inconfusibles de Dalí, és ja només un record difús d'aquelles fires populars que encara no avergonyien els artistes, però uns quants amics es resisteixen a permetre que s'oblidi del tot l'aire tremendament refrescant que va aportar Felip en aquell ambient monòton. Des de les dues bandes del Pirineu, l'artista i poeta del Pertús Michèle Vert-Nibet, el col·leccionista i hostaler ceretà Albert Astrou i el pintor figuerenc Josep Ministral s'han posat d'acord, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Ceret, per organitzar una exposició en homenatge a Felip Vilà, coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort, a l'espai La Capelleta de l'antic hospital de la vila. L'exposició, que s'inaugura demà passat (18.30 h) i estarà oberta només fins al 5 d'octubre, aplega dibuixos i pintures cedits per diversos col·leccionistes particulars del Vallespir i es complementarà amb algunes pintures de Ministral, que considera Felip, a qui va conèixer quan tenia 12 anys, com “un germà gran”.

LA DATA

08.03.90
és el dia que va morir
l'artista Joan Felip Vilà, als 57 anys, un dels puntals de la Fira del Dibuix de Figueres.

L'artista sorneguer, generós i tavernari

Amb les seves camises florejades, l'afició als ambients tavernaris i l'ànsia irreprimible de viatjar buscant el groc intens de la llum o el blau del mar, Felip Vilà representava el prototip de l'artista bohemi, però “d'un bohemi que treballa molt”, aclaria el crític d'art Miquel Gil i Bonancia.”Le petit lapin de la grande moustache”, com el retratava amb afecte Paul Guitard, era un home difícil d'oblidar: espontani, vital, sorneguer, voluptuós i alhora sentimental, enlluernava per la seva franquesa camperola en un ambient sovint pervertit per l'esnobisme intel·lectual. De formació autodidacta, la seva obra era pur instint, el producte d'una intuïció exuberant i essencialment feliç. Durant la seva carrera, d'una brevetat cruel per culpa del càncer, va aconseguir fites remarcables, com ara el primer premi del concurs internacional de Deauville (1960), l'encàrrec del mecenes Jean Neyrolles per pintar al fresc la capella de Nostra Senyora del Perdó a Costoja, i les il·lustracions per als llibres de Carles Fages de Climent, el seu primer padrí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MÚSICA

Borja Penalba, sol i amb els ulls oberts

BARCELONA

Llums i ombres de Pau Carrió

BARCELONA
circ

Els triples trapezis de The Flying González, grans triomfadors del 12è Festival del Circ de Girona

girona
música

Maria del Mar Bonet ajorna els concerts a Lladó i Amer per problemes de salut

amer
novetat editorial

Carles Duarte presenta dos nous llibres de poemes

Barcelona
TEATRE

Q-Ars Teatre reforça la rebel·lió de Virginia Woolf a ‘Llums, llums, llums’

BARCELONA
cultura

Un nou Born (i ja en van uns quants)

barcelona
novetat editorial

Quim Torra reivindica el cavaller Sant Jordi

Barcelona
subhasta

L’exmodel Pattie Boyd subhastarà les cartes d’amor de Harrison i Clapton

Barcelona