El cinema dels voluntaris

ºEl 2005 era l'època d'“un altre món és pos­si­ble”, del “pensa glo­bal­ment i actua local­ment”, de l'efer­vescència anti­glo­ba­lit­zació. Així s'explica Xavier Bachs que un grup de volun­ta­ris acordés tirar enda­vant la gestió de l'antic cinema Gui­nart que va caure, com tants, víctima d'inter­net i els grans mul­ti­sala, i que al cap de deu anys el volun­ta­riat s'hagi man­tin­gut fidel en l'explo­tació del Cine­baix de Sant Feliu. És un petit mira­cle que aquests dies fa cele­bració, ja que dijous pas­sat Cine­baix va com­plir els deu anys de vida i va bufar les espel­mes amb bona salut, un cop ha resis­tit el cop de la digi­ta­lit­zació i ha man­tin­gut un públic fidel, tant amb estre­nes comer­ci­als com amb una oferta inde­pen­dent i d'autor.

Bachs és el pre­si­dent de l'asso­ci­ació Cine­baix, l'enti­tat que es va cons­ti­tuir el 2005 per ges­ti­o­nar el fallit cinema Gui­nart. La sala havia resis­tit 40 anys al cen­tre de la ciu­tat però va haver de tan­car al febrer del 2004, acla­pa­rat pels deu­tes. El tan­ca­ment va dei­xar un buit impor­tant en el pano­rama cul­tu­ral de la ciu­tat, tant, que la soci­e­tat sant­fe­li­uenca es va mobi­lit­zar per exi­gir el man­te­ni­ment de les sales. La mobi­lit­zació, però, no va que­dar només al car­rer sinó que va tras­pas­sar les por­tes de l'Ajun­ta­ment. “El tei­xit social i, espe­ci­al­ment, l'Ate­neu Sant­fe­li­uenc, que ja tenia un cine­club, va ser capaç de convèncer l'equip de govern perquè comprés l'edi­fici”, explica Bachs. Lla­vors es va crear l'enti­tat ges­tora, que va assu­mir el cost dels deu­tes i les ins­tal·laci­ons, un total de 120.000 euros que van recu­pe­rar amb l'explo­tació del cinema. “Van con­trac­tar l'antic por­ter i la resta ho van por­tar una qua­ran­tena de volun­ta­ris: el bar, la neteja, la con­trac­tació de pel·lícules, la venda d'entra­des...”, recorda Bachs.

El nom­bre actual de volun­ta­ris s'ha reduït a una vin­tena i els con­trac­tats ja són dos. La digi­ta­lit­zació que va haver d'afron­tar el cinema i que va posar fi al cel·luloide ha reduït la càrrega de tre­ball dels volun­ta­ris, però va supo­sar una càrrega finan­cera que Cine­baix va poder supor­tar acu­dint a una empresa que venia el mate­rial de segona mà. Tot i així, la digi­ta­lit­zació de les sis sales que té el cinema va supo­sar una des­pesa de 200.000 euros que Cine­baix va afron­tar amb un crèdit de la banca ètica i “un sis­tema de tre­ball de baix cost”, explica el pre­si­dent refe­rint-se a l'estalvi en sous.

Avui el Cine­baix és un cinema que atrau cada set­mana uns 1.200 espec­ta­dors que acu­dei­xen a les sales de diven­dres a dilluns. Aquesta set­mana es repar­tei­xen entre l'estrena de Spec­tre, l'última de la saga de James Bond, i Él me llamó Malala, un docu­men­tal sobre l'acti­vista pakis­ta­nesa Malala You­safza, que dijous va inau­gu­rar la Mos­tra de Cine­baix, que exhi­birà fins al 15 de novem­bre 22 pel·lícules de 15 països dife­rents. El cinema també ofe­reix un docu­men­tal men­sual, un cicle de cinema i edu­cació i una pro­jecció en directe d'òpera i ballet.

El pre­si­dent de Cine­baix refle­xi­ona sobre aquests 10 anys de vida, en què han pas­sat 150 volun­ta­ris pel cinema i han supo­sat “un procés que ens ha enri­quit molt per la satis­facció que suposa tenir un cinema de pro­xi­mi­tat que fa que la gent se senti més de la ciu­tat”.