El cinema italià recupera el pols
La 4a mostra de films d'aquest país evidencia l'auge d'una cinematografia que va transformar el setè art
“Els darrers deu anys hi ha hagut un recanvi generacional”, diu la directora de la mostra
“Amb el neorealisme ha passat el mateix que amb Picasso en la història de la pintura: després d'ell, ja no es pot pintar com es feia fins aleshores.” Ho escriu Romà Gubern a la seva emblemàtica Historia del cine, en el capítol que dedica al cinema italià de la postguerra. “Els neorealistes –hi afegeix– ens van revelar una nova forma d'observar la realitat, en els seus aspectes més autèntics, com un document viu, novel·lat, si es vol, però que ens ajuda a comprendre millor la condició humana.”
Però després de 30 anys d'esplendor, a mesura que els grans mestres i estrelles (Fellini, Rossellini, Visconti, Passolini, Mastroianni, Loren, Cardinale...) van anar retirant-se o morint, el cinema italià va entrar en una llarga travessa pel desert. “Hi ha un forat entre mitjans dels anys setanta i mitjans dels noranta en què es van perdre molts espectadors, i fora d'Itàlia només arribaven veus aïllades, com ara Nanni Moretti”, diu Daniela Aronica, responsable de la Mostra de Cinema Italià de Barcelona, que es pot veure aquests dies als cinemes Verdi de Barcelona.
Recanvi generacional
Fa set anys, la coincidència d'Il divo, de Paolo Sorrentino, i Gomorra, de Matteo Garrone, al festival de Canes (que els va premiar tots dos) va revelar que alguna cosa passava al cinema italià. “Els darrers deu anys, hi ha hagut un recanvi generacional i es presta més atenció al cinema italià, amb premis internacionals: l'Oscar a La gran belleza, l'Ós d'Or als germans Taviani...”, explica Daniela Aronica. Un bon grapat de joves cineastes italians han estat seleccionats enguany en els grans festivals, i alguns es poden veure en sessions gratuïtes a la Mostra de Cinema Italià de Barcelona, que va arrencar divendres i es tanca el 17 de desembre. Dels vuit llargmetratges de la secció oficial, sis són òperes primes. També s'hi han programat vuit curts i es fa un homenatge a Mario Monicelli pel centenari del seu naixement (es projecta Rufufú, La Gran Guerra i un documental sobre el cineasta).
Edoardo Falcone va obrir, divendres, la mostra amb Se Dio vuole (Si Dios quiere), que s'estrenarà comercialment a les nostres pantalles. El director Piero Messina presenta, avui als Verdi, L'attesa (20 h), protagonitzat per Juliette Binoche, i l'actor Luca Marinelli serà a la projecció de Non essere cattivo (avui a les 22 h). Demà, es projecten Cloro, amb assistència del director Lamberto Sanfelice, i Viva la sposa. Dimarts, es projecten Mediterraneo, vista a Canes i premiada a altres festivals, i Per amor vostro, que va valer a Valeria Golino el premi a millor actriu de Venècia. Els directors d'aquests dos films també hi seran. L'homenatge a Mario Monicellie es farà els dies 16 i 17.
La selecció és un reflex de “la realitat italiana, amb aspectes socials i culturals sotmesos a una profunda transformació”, destaca Daniela Aronica. “La majoria de llargs i alguns curts són òperes primes, i això és important, perquè pensem que la història del cinema italià és important, però també ho són els joves directors que estan sorgint, amb diferents llenguatges, que porten diferents problemàtiques contemporànies al cinema.”Annabella Nucara, promotora del cinema italià a través de l'institut Luce Cinecittà, destacava a la presentació de la mostra que “portem artistes, però també gent de la indústria, i en aquest sentit la mostra ha funcionat molt bé; el nombre de pel·lícules italianes ha augmentat els darrers anys, i no només s'estrenen Sorrentino i Moretti aquí.”
