Cultura

Mor Ettore Scola

El mestre italià, director de pel·lícules com ‘Una jornada particular' i ‘La familia', va morir ahir a Itàlia als 84 anys

Ettore Scola, director d'una de les pel·lícules imprescindibles a qualsevol antologia del cinema italià, Una jornada particular, va morir ahir a Roma als 84 anys, segons informaven a darrera hora diversos mitjans de comunicació italians, citant fonts hospitalàries. Considerat com un dels principals representants de l'anomenada commedia all'italiana, Scola era també un home políticament compromès, que va denunciar el feixisme a la seva obra més coneguda, Una jornada particular (1977), amb les dues grans estrelles italianes del moment, Marcello Mastroianni i Sofia Loren. Ambientada a Roma el 1938, relata la trobada entre dos personatges molt diferents: una mestressa de casa solitària (Loren) i un homosexual antifeixista (Mastroianni). Oriol Broggi va dirigir el 2014 una adaptació teatral d'aquest film a Catalunya, amb els actors Clara Segur, Pablo Derqui i Julio Manrique.

Director de prop de trenta llargmetratges de ficció, Ettore Scola va debutar el 1964 amb la comèdia Se permettete parliamo di donne, un film d'episodis amb Vittorio Gassman com actor principal, que va obtenir un gran èxit de públic. La seva carrera es va allargar pràcticament 50 anys, fins que el 2013, ja retirat, es va tornar posar darrera la càmera en el que ha estat el seu darrer film, Qué extraño llamarse Federico, un documental biogràfic del que va ser bon amic i un dels seus mestres, Federico Fellini. Barreja imatges d'arxiu amb ficció en un relat que reflecteix l'univers de Fellini.

Guanyador al llarg de la seva carrera de set premis David de Donatello, l'equivalent italià dels Oscar, Scola va ser seleccionat i premiat pels grans festivals de cinema i acadèmies internacionals. El 1974 va dirigir C'eravamo tanto amati, protagonitzada per Vittorio Gassman, Nino Manfredi i Stefania Sandrelli, una crònica de la història d'Itàlia, des de la postguerra fins als anys 70 narrada a través d'un grup d'amics. Amb Lletjos, bruts i dolents, una comèdia dramàtica protagonitzada per Nino Manfredi que retrata la mesquinesa humana a través d'una família de barri humil, va guanyar el premi al millor director de Canes, certamen que també va premiar el guió de La terraza (1980), amb Vittorio Gassman, i va seleccionar Passione d'amore, La nuit de Varennes, La familia (nominada a l'Oscar), i Splendor, de nou amb Marcello Mastroianni.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.