Cultura

novel·la

jordi capdevila

Policíaca amb fons polític

Un assassinat al minúscul Estat d'Andorra genera una explosió de guerra bruta que fa trontollar les estructures més importants del país. No és que la víctima sigui un personatge polític o econòmicament influent i conegut. Es tracta d'un empleat de banca, barceloní, que ha estat abatut de la mateixa manera que ho fan els serveis d'intel·ligència dels grans estats en situacions de relacions institucionals crispades. Si bé s'han desfet d'un banquer, una professió tan sensible a Andorra, en realitat la víctima traficava amb informació confidencial secreta d'alt voltatge.

I això ha passat perquè s'ha instal·lat al Principat “una cèl·lula d'intel·ligència, sense connexió orgànica amb l'ambaixada espanyola, dedicada en cos i ànima a donar suport en les accions contra el sobiranisme català”. És una advertència que fa el govern andorrà al policia Andreu Boix quan li encarreguen investigar l'homicidi.

Per documents trobats, alguns misteriosament perduts, i notícies i rumors de diferents fonts, el policia s'adona de seguida que es tracta d'una maniobra molt comprometedora. Andreu Boix, ja conegut per resoldre casos complicats a Andorra a les novel·les Blanc de Prússia (2006) i L'escala del dolor (2012), s'ha de dedicar dia i nit al cas perquè perillen més vides. A més d'enxampar els assassins ha de trobar un pergamí històric ben amagat. La mateixa supervivència del país pot penjar d'un fil si aquest document surt a la llum.

Aquest escrit secret és conegut com La bíblia andorrana i està en una biblioteca de Madrid, malgrat que ningú mai l'ha sabut localitzar. Això obliga Andreu Boix i l'estudiosa becària coneguda com la Canòlic a fer un rocambolesc viatge a la capital d'Espanya, on trobaran i s'apropiaran de la desitjada troballa superant tota mena de dificultats per burlar els serveis d'intel·ligència espanyols. Quan el policia té a la mà el document, es queda petrificat. Aquella bomba d'hidrogen que li havien dit que contenia l'escrit no era res més que un paperot que “amb prou feines es podia llegir”. Sí, així era el pergamí, però tenia prou base per destruir les ancestrals essències del país. Ara està en bones mans i continuarà secretament tancat, a Andorra.

Novel·la d'acció trepidant, intrigant i d'alta tensió política, més que policíaca. Negra, molt negra, perquè en l'entramat estan en joc el futur de dues sobiranies molt properes, la catalana i l'andorrana. I la cèl·lula que pretenia aconseguir el document abans que els andorrans té ramificacions amb els serveis d'intel·ligència espanyols.

La història, a més, guanya vida amb les divertides peripècies del policia per aconseguir lligar les seves accions professionals sense escrúpols amb la responsabilitat paterna amb la seva filla Màlia. Aquest valor afegit que destil·la el llibre està ben acompanyat per un llenguatge àgil, clar, molt actual, ben entenedor i prou arrelat a la terra.

El mateix autor en la presentació del llibre no va estar de dir que “el més important de l'obra no és esbrinar qui ha matat el banquer, sinó mostrar l'Andorra real”. Aquest país amb estat propi però encara tutelat pel president del govern francès i el bisbe de la Seu d'Urgell i que lluita a fons per no perdre el tren de la modernitat conservant les seves essències ancestrals. I que el difon prou encertadament Albert Villaró (la Seu d'Urgell, 1964) amb tota la seva obra literària. Porta ja al sarró un llibre de relats i set novel·les ambientades al seu país, quatre de les quals han estan guardonades amb els premis Néstor Luján, Carlemany, Josep Pla i Prudenci Bertrana. Un bon actiu literari.

La bíblia andorrana
Albert Villaró
Premi Prudenci Bertrana Editorial: Columna Barcelona, 2015 Pàgines: 304 Preu: 20 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.