Cultura

El turment de Judes

Diu l'Evangeli de Mateu: “Després de trair el seu millor amic per 30 monedes de plata, Judes va voler tornar la recompensa i entregar-se en lloc de Jesús. Els clergues i els líders no ho van permetre. Llavors va fugir i es va penjar.” La popularitat de Judes com a símbol de la traïció és notòria si es té en compte el poc que en diuen els evangelis. Gemma Ferraté, una altra debutant formada a l'Escac, directora d'una de les tretze històries de Puzzled love i membre del col·lectiu Niu d'Indi (al qual pertany Sergi Pérez, guanyador del Gaudí a la millor pel·lícula d'enguany), estava interessada a fer una pel·lícula sobre la culpa, i va decidir rodar Tots els camins de Déu, en què s'imagina què passa durant els tres dies entre la traïció de Judes i el seu suïcidi.

“Fins i tot sense haver tingut una educació religiosa, la culpa és un sentiment que tenim molt arrelat per tradició –explica en una entrevista a El Punt Avui–. Investigant sobre la culpa, vam veure que un dels personatges principals que la representen és Judes.” També es van adonar que “ha estat molt poc representat a la història de l'art i el cinema, és un personatge estigmatitzat. Mai se li havia donat una oportunitat de redempció davant el públic, d'explicar-se.” Així, doncs, amb un pressupost low-cost, un equip molt reduït i tres actors –Marc Garcia Coté (Judes), Oriol Pla (un personatge que es troba al bosc) i Jan Cornet (fa un petit paper com a Jesús)–, Gemma Ferraté va dirigir aquesta pel·lícula sobre els tres darrers dies de Judes, amb l'objectiu de “fer justícia, donar veu i fer més humà aquest personatge.”

La cineasta tenia clar que “no volia fer una pel·lícula religiosa com les que s'han fet sobre altres personatges bíblics; volia que la pel·lícula funcionés per si sola traient-li el component bíblic, despullant-la de la part religiosa. És un viatge interior i emotiu sobre la culpa i el perdó.”

Perdut al bosc

Gemma Ferraté vesteix Judes amb texans i dessuadora (“vestit d'època em semblaria disfressat”), i el mostra vagant pel bosc, amb silencis i gestos que evidencien el patiment. Un jove misteriós se li apareix a Judes. “Tots necessitem els altres –reflexiona la directora–. Judes pot assolir una mica de comprensió pel fet de tenir algú al costat. És important tenir algú a prop. Per això vam decidir introduir un altre personatge, i fa la pel·lícula més càlida, és una petita apologia a favor de la companyia.” Un referent que ve al cap en veure Tots els camins de Déu és Elcant dels ocells, d'Albert Serra, en què veiem els Reis d'Orient voltant sense rumb i mantenint converses quotidianes.Gemma Ferraté reconeix les similituds amb aquest film i el cinema de Lisandro Alonso: “Són personatges que no avancen, simplement estan allà i fan coses quotidianes. La meva pel·lícula pertany a un tipus de cinema més minimalista. Al final és una aposta, no ho havia fet mai, ho havia vist en aquests exemples, i és un plantejament diferent del que estem acostumats, és divertit.”La llibertat i la improvisació formaven part del dia a dia del rodatge: “No hi havia guió, només pàgines de capítols amb el títol de la seqüència i el que havia de passar. Va ser un plantejament molt lliure.” No vol dir que el seu cinema sempre hagi de ser minimalista i de baix pressupost. “No em plantejo treballar així la propera vegada, no perquè no m'hagi agradat, però vull explorar maneres diferents de treballar.”La pel·lícula s'estrena al cinema Zumzeig de Barcelona, i possiblement en alguna altra sala. Després iniciarà un recorregut que passarà per Girona, Mallorca, Madrid... Entre els projectes que prepara Gemma Ferraté hi ha l'adaptació d'una obra d'una jove dramaturga alemanya, i portar al cinema Solitud, de Víctor Català. Després d'una pel·lícula amb tres únics personatges masculins, ara vol fer films protagonitzats per dones.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.