Els Cremats celebren vint anys amb el disc ‘Vintage'

El grup palafrugellenc Els Cremats celebra el seu vintè aniversari amb el seu novè disc, Vintage (Discmedi), un títol que juga amb el vint, però que també vol reflectir –com l'excel·lent portada de Jordi Rocas– l'essència d'un disc que recupera cançons del passat, d'autors tan diferents com ara Compay Segundo, Gato Pérez, Carlos Cano i Rubén Blades, a les quals la banda ha aplicat la seva “filosofia pròpia”, basada en la universalitat del cant de taverna i l'absència de prejudicis i fronteres estilístiques. Les tretze cançons de Vintage –disponible a partir del 3 de juny en CD i a les principals plataformes digitals– es van gravar en només quatre dies als estudis Ground de Cornellà del Terri, amb Jaume Figueres als controls i Jordi Mora com a responsable de les mescles. Van fer molta via en la gravació perquè ja van anar a l'estudi amb molta feina avançada, però també volien preservar la frescor d'un disc que no fos “un producte excessivament editat” i que sonés al màxim possible com el grup en directe.

Narcís Ferrer (veu), Koko de Murga (piano, acordió i veu), Xevi Juanals (guitarra espanyola i acústica), Enric Ferrer (flauta, trombó, fiscorn, glockenspiel i veu), Ricard Vives (baix) i Carlos Pons (percussions) són Els Cremats, i en aquest disc només han tingut una col·laboració musical, la del guitarrista Jordi Garcia, que ja havia treballat amb ells en el disc Formigues (2013) i els acompanya també en el projecte La Banda del País Petit, compartit amb la Principal de la Bisbal. Justament, Garcia toca en els dos temes d'aquest projecte inclosos en el disc, Què volen aquesta gent?, de Maria del Mar Bonet, i Si véns, de Ja t'ho Diré, grup del qual era membre Carlos Pons.

Aquests enfants terribles de l'havanera també han inclòs a Vintage algunes havaneres: la popular Allá en la Habana, la primera que van interpretar ara fa vint anys; Habaneras de la Habana, de Carlos Cano, i el valset La calma de la mar, tot un clàssic de la cançó marinera (“Quan jo tenia pocs anys, el pare em duia a la barca...”), de Nicolau Guanyabens. Dues cançons els han arribat a través de les versions de Calamaro: La copa rota, de José Feliciano, i El cantante, escrita per Rubén Blades i immortalitzada per Héctor Lavoe, que defineix bé l'actitud d'Els Cremats: “Volem reivindicar la figura del músic entès com la persona que viu de fer música per entretenir els altres, treballadors normals que viuen de donar felicitat sense pretensions ni discursos massa profunds o reivindicatius.”

Una cúmbia (El alegre pescador), un bolero (Algo contigo), el son cubà de Compay Segundo (El camisón de Pepa) i La rumba de Barcelona, del gran Gato Pérez, apareixen al costat de dos temes propis: El temporal, una havanera que finalment no va entrar a Formigues justament per ser-ho, i Niña bonita, recuperada del disc Què ens està passant? (2010) perquè va passar desapercebuda.

Els Cremats no faran una presentació de Vintage, però aquestes cançons sonaran molt a les cantades que faran aquest estiu, a Calella de Palafrugell, Platja d'Aro i altres places fortes de l'havanera.