Poesia d'allò quotidià

Richard i Mildred Loving van casar-se a l'estat de Washington l'any 1958 perquè, essent ell blanc i ella negra, no ho podien fer a l'estat de Virgínia, on vivien i del qual van ser expulsats en transgredir una llei antimestissatge que prohibia els casaments interracials. Al cap d'uns anys i enyorant el seu món rural de Virgínia, on Richard va comprar-hi un terreny per construir-hi una casa, Mildred Loving va escriure una carta en què explicava el seu cas al senador Robert Kennedy, que va remetre-la a la Unió de Llibertats Civils. El cas va ser dut a la Cort Suprema dels EUA, que, fallant en favor dels Loving, el 12 de juny del 1967 va anul·lar la llei discriminatòria que aleshores continuava vigent en 17 estats. Amb honestedat i una sobrietat que evita carregar les tintes dramàtiques, el director nord-americà Jeff Nichols narra el cas a Loving, que ahir va ser projectat a Canes dins de la secció oficial a concurs. El film és capaç d'emocionar sense sentimentalismes que, en tot cas, només s'insinuen amb un enganxós tema musical que contradiu l'esperit de la pel·lícula. Potser presenta un cert convencionalisme narratiu, però no ho fa tot evident i es beneficia de dos intèrprets molt convincents: Joël Edgerton (Richard) i Ruth Negga (Mildred).

Cadascuna a la seva manera, la parella de Loving mostra tanta tendresa (especialment bonica és la seqüència que reconstrueix el moment en què un fotògraf de Life va captar un moment d'intimitat en què, estirat en un sofà, ell reposa el seu cap a la falda d'ella) com la de Paterson, la pel·lícula amb la qual Jim Jarnusch va meravellar ahir el públic de Canes amb una poètica arrelada a la quotidianitat i inspirada en Williams Carlos Williams, poeta que va néixer l'any 1883 a la població de New Jersey que dóna títol a la pel·lícula. També és el nom del protagonista (magnífic Adam Driver) que conviu a gust amb Laura, una noia amb diverses inquietuds creatives, i a disgust amb el gos Marvin. Jarmusch segueix durant set dies la quotidianitat de Paterson, que condueix un autobús, fa seus els poemes de Williams Carlos Williams, conversa amb els clients d'un bar i abraça Laura quan torna a casa seva. La poètica de la vida ordinària de Williams Carlos Williams, del qual se n'escriuen versos a les imatges, vol ser la del film i d'alguna manera defineix el cinema de Jarmusch, que, amb Paterson, troba una expressió culminant i finíssima.

Jim Jarmusch vol fer un homenatge a la poesia dels detalls, les variacions i els intercanvis quotidians. És també una vindicació de la poesia pel fet que ajuda a viure, més que mai en aquests temps de misèria cultural. Com diu el mateix cineasta, Paterson és una pel·lícula tranquil·la que, essent un antídot contra la pesantor dels films dramàtics i d'acció, l'espectador ha de deixar que floti sota els seus ulls com les imatges que es veuen des de la finestra d'un autobús que va a poca velocitat.