cultura

Cultura

Els arqueòlegs fan l'agost

Els primers resultats estan sent fructífers, en espera que la majoria de campanyes concloguin al setembre

El 80% de les intervencions arqueològiques es concentren en la temporada estival

Amb l'arri­bada de l'estiu l'acti­vi­tat arqueològica s'incre­menta. És, lite­ral­ment, la tem­po­rada alta dels arqueòlegs, sigui per raons mete­o­rològiques o perquè les exca­va­ci­ons esde­ve­nen autènti­ques esco­les de pràcti­ques per als estu­di­ants. És tant, que un 80% de les inter­ven­ci­ons arqueològiques es con­cen­tren en la tem­po­rada esti­val.

I, si hi ha una demar­cació que durant aquest període de temps regis­tra anu­al­ment el pic d'acti­vi­tat, aquesta és, sens dubte, la giro­nina. Una par­ti­cu­la­ri­tat que enor­gu­lleix el direc­tor dels ser­veis ter­ri­to­ri­als de Cul­tura, Fran­cesc Ten, que valora posi­ti­va­ment el nom­bre de sol·lici­tuds d'exca­va­ci­ons, pros­pec­ci­ons arqueològiques o con­trols pre­ven­tius: un total de 58. Segons deta­lla: “Les xifres són simi­lars de les altres cam­pa­nyes. Les inter­ven­ci­ons de recerca [30] són les matei­xes de l'any pas­sat i només varia el nom­bre de pre­ven­ti­ves [27], de les quals, fins a la data d'avui, encara no tenim resul­tats des­ta­ca­bles.”

L'Alt Empordà, el Pla de l'Estany i la Selva són les comar­ques que con­cen­tren el nom­bre més alt de sol·lici­tuds d'exca­va­ci­ons, les dues pri­me­res en nom­bre d'inter­ven­ci­ons de recerca i la de la Selva quant a con­trols pre­ven­tius.

En espera que les cam­pa­nyes arqueològiques con­clo­guin –la majo­ria estan en curs o a punt d'ini­ciar-se–, les arqueòlogues del ser­vei d'Arque­o­lo­gia i Pale­on­to­lo­gia dels ser­veis ter­ri­to­ri­als, Mont­ser­rat Mataró i Susanna Man­zano, encar­re­ga­des de coor­di­nar-les, con­fien que els grans jaci­ments de les comar­ques giro­ni­nes apor­tin dades interes­sants, com és ja habi­tual any rere any.

Es refe­rei­xen a jaci­ments clàssics com la vil·la romana de Vilauba, Ullas­tret, el cas­tell de Mont­so­riu –el camp de tre­ball té lloc ara però l'exca­vació de recerca es farà al setem­bre–, Santa Creu de Rodes, el poblat ibèric i el Cas­te­llum de Sant Julià de Ramis o el con­junt de coves pre­històriques de Serinyà.

També, és clar, un dels jaci­ments estre­lla, la vil·la romana del Pla de l'Horta (Sarrià de Ter), que tot just va fina­lit­zar diven­dres la novena cam­pa­nya d'exca­vació. Els dar­rers tre­balls s'han con­cen­trat al sec­tor nord de la vil·la i han posat al des­co­bert les res­tes d'un con­junt ter­mal de prin­ci­pis del s. I dC, el pri­mer sis­tema de banys de la vil·la. Aquests banys des­ta­quen per la seva datació d'ini­cis del s. I dC, ja que els con­ver­tei­xen en uns dels més antics de les ter­res giro­ni­nes en entorn rural. Entre els ele­ments recu­pe­rats des­taca la cam­bra de banys calents, que con­serva bona part de la seva estruc­tura inte­rior (amb el sis­tema de cale­facció sos­tin­gut per pila­rets).

Tapirs, banyes i dena­ris

Tres altres grans jaci­ments s'han avançat a pre­sen­tar els resul­tats de les seves res­pec­ti­ves cam­pa­nyes. El camp dels Ninots va ser el pri­mer a des­ta­car les tro­ba­lles de la seva última exca­vació: un nou esque­let sen­cer de tapir, el cinquè d'aquesta espècie. Un fet extra­or­di­nari que, afe­git a la resta, situen entre el 70% i el 80% les res­tes fòssils d'aquesta espècie regis­tra­des al món. A la Draga, els arqueòlegs han loca­lit­zat un con­junt de frag­ments de crani amb banyes, data­des de fa uns 7.300 anys, i que s'han inter­pre­tat com una ofrena d'un ritual inde­ter­mi­nat. I, a Empúries, aquesta mateixa set­mana s'ha fet pública la des­co­berta d'un vas ceràmic que con­te­nia 200 dena­ris romans de plata, enter­rat el segle I aC.

Una sitja amb cranis, sota l'N-II a Sils

Les obres de desdoblament de l'N-II entre Sils i Maçanet de la Selva no són només un avenç a la xarxa de carreteres de Catalunya. Com passa amb la construcció d'aquest tipus d'infraestructures, a vegades donen lloc a descobertes arqueològiques importants. Sense anar més lluny, ha transcendit que al terme de Sils, a l'altura de Can Fontgrau, les màquines han posat al descobert sitges d'època ibèrica. Una troballa que no seria extraordinària si no fos perquè, a l'interior, s'hi ha trobat una peculiaritat: un conjunt de cranis. Els responsables de l'excavació, però, no n'han donat més detalls en espera que Fomento, la promotora de les obres, en faci un comunicat oficial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia