D’El Terrat al balcó

Per celebrar els 30 anys de carrer d’El Terrat, han decidit conjurar-se en una obra de gran format: L’èxit de la temporada. Si bé la pandèmia els ha obligat a fer salts mortals amb canvis de dates, de sala i d’horari, aspiren a aguantar fins a l’abril, quan traslladin aquesta comèdia (un punt nostàlgica perquè recuperen personatges còmics de la factoria de l’humor) al Teatre La Latina de Madrid. El presentador i director d’El Terrat, Andreu Buenafuente, té clara quina és la fórmula: “L’èxit avui vol dir treballar.” L’obra, escrita i dirigida per Israel Solà (La Calòrica) i Enric Cambray (Pegados, Les dones sàvies), construeix una trama en què una companyia decideix reprendre, dues dècades més tard, una versió de Romeu i Julieta que havia estat truncada per un accident (no confessable). El Terrat s’apropia del balcó de Shakespeare, barrejant ficció i realitat.

L’èxit de la temporada té els històrics d’El Terrat (aquell programa de ràdio que s’emetia des de Ràdio Reus): Oriol Grau i Fermí Fernández, i també d’altres que s’hi van anar afegint (Sílvia Abril, David Fernández, Mònica López i Jordi Ríos, així com les darreres incorporacions, Alba Florejachs i Mònica Macfer). La peça respira teatre dins del teatre, per una banda, i, per l’altra banda, aconsegueix narrar la trama de Romeu i Julieta en format micro. En el fons, Solà i Cambray aspiren a presentar una comèdia que indaga sobre com varien les relacions amb el pas del temps. Però, a diferència de Pel davant i pel darrere, comenta Mònica López, “els companys es porten bé entre ells”. El conflicte, doncs, no té a veure amb les venjances entre actors als camerinos, sinó amb la conjuració per aconseguir tirar endavant el que havia estat un èxit quan ja no tenen la mateixa energia que 20 anys enrere. Sempre fa gràcia mostrar-se com un perdedor, insinua l’actor que va fer eclosió amb el personatge de Rodolfo Chikilicuatre a Eurovisió (2008), i que abans havia treballat amb La Cubana. Una pel·lícula de referència és Els amics de Peter, que ja situa la peça en el retrobament entre antics amics.

L’obra també vol ser una reivindicació de la faceta de còmic, que és menystinguda respecte als actors dramàtics. I és que Florejachs (que comparteix el paper de “multitasca” de la companyia amb Sílvia Abril) defineix l’humor com les situacions dramàtiques portades a l’extrem.

El repte de presentar L’èxit de la temporada ha estat notable. Això ha permès que l’obra hagi tingut molts més mesos de preparació del previst (la pandèmia va anar allargant els inicis d’assaig). Per Solà, la peça acaba sent una celebració de l’ofici teatral. Per Fernández, és magnífic que El Terrat hagi tornat a “la mare de tot”, quan van començar a crear El Terrat a Reus, on van construir una escala de veïns amb uns personatges ben singulars. Aquella Rue del Percebe salta, ara, al Coliseum. Pugen al balcó, miren enrere i riuen plegats amb el públic. Aquest és el repte.