Cinema

Crítica poc mordaç amb tòpics

Després de Familia (1996), sobre una estranya família en descomposició, la carrera com a director de Fernando León de Aranoa es va catapultar l’any 1998 a Sant Sebastià amb Barrio, en què, fent una variació madrilenya dels films francesos sobre la banlieue parisenca, va voler fer present com els joves de les classes humils no tenen futur. Va tornar al festival i hi va guanyar la Petxina d’Or amb un film sobre la classe obrera a l’atur, Los lunes al sol, i gairebé vint anys després hi competeix de nou amb El buen patrón, que, com anuncia el títol, té en el centre del relat un empresari, és a dir, un burgès, per fer-ne una comèdia suposadament de denúncia social, però que al final resulta bastant complaent amb el protagonista, que, interpretat per Javier Bardem, repeteix que els seus treballadors són la seva família sense tenir cap escrúpol per acomiadar-los.

Tot resulta obvi, evident fins a la grolleria, a El buen patrón. Un treballador acomiadat protesta davant de la fàbrica Básculas Blanco i es fa especialment molest en un moment en què l’empresa aspira a un reconeixement del govern autonòmic, però el film el tracta com un freaky i el converteix en la riota dels espectadors fent-lo repetir en solitari consignes de la lluita obrera i revolucionària, mentre que els fa riure amb el “bon patró” –no pas contra ell–, que sempre té una ocurrència a punt. Un tòpic s’encadena amb un altre en un film que, encara que es presenti com una altra cosa, sembla emular l’humor d’una rància comèdia espanyola: el cap de producció (i suposat amic del patró) pateix un atac de banyes; la becària, que, sent la filla d’un matrimoni amic dels Blanco, busca promocionar-se a través del sexe... Sí, finalment, hi ha una violència que posa en evidència qui és el “bon patró”, però s’ha jugat tant a fer-lo simpàtic que la crítica resulta poc mordaç. El que resulta irònic, o potser revelador, és que un puntal de la producció sigui Mediapro, és a dir, el patró Jaume Roures.

Capitalisme a la Xina

Ahir també es va presentar en secció oficial un film (el títol internacional és Fires on the plain) que, dirigit per Zhang Ji, suposadament vol fer present els efectes dels canvis econòmics a la Xina de les últimes dècades, però queda tan supeditada a una trama amb tanta truculència dramàtica que la seva mirada social resta ofegada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona