Encontres a la tercera fase

L’estereoscòpia és la tècnica que reprodueix artificialment la visió de la tridimensionalitat d’una imatge. Des del 1838, quan l’anglès Charles Wheatstone va presentar els seus estudis, molts van aplicar aquesta tècnica que plasma la tridimensionalitat; més d’un segle i mig en què, basant-se en el principi de l’estereoscòpia, s’han desenvolupat diferents tècniques per observar imatges en tres dimensions.

Al Museu del Cinema de Girona hi ha una col·lecció àmplia i variada d’aparells, i des d’avui hi ha exposada una nova mostra que fusiona aquesta tècnica precinematogràfica i cinematogràfica amb la creació artística contemporània. Es titula De formes deformes. Una forma diferent de veure l’estereoscòpia, que recull 34 fotografies 3D en què l’artista i fotògraf Miquel Planchart fa una interpretació personal en l’aplicació de la tècnica estereoscòpica a l’hora de tractar la fotografia, on l’abstracció i el figurativisme es confonen, transportant-nos a espais nous, mons i paisatges onírics, rostres imprecisos, composicions surrealistes.

Una exposició que “s’ha de veure”, com va destacar el director del Museu del Cinema, Jordi Pons, perquè més que altres que poden ser explicades, en aquest cas es tracta d’una experiència totalment immersiva, amb aquest sorprenent component de lligar l’art contemporani i el precinema. Per complementar l’exposició hi ha una dotzena d’objectes i aparells de les col·leccions del Museu del Cinema vinculats als inicis de la fotografia estereoscòpica. Per a la correcta observació de les imatges d’aquesta exposició, realitzades amb la tècnica de l’anàglif, es faciliten unes ulleres especials –les d’un vidre vermell i l’altre blau–. Aquestes ulleres se subministren al visitant a l’entrada de l’exposició.

Miquel Planchart, que des de 1987 està especialitzat en la imatge estereoscòpica, tant en l’àmbit de la fotografia com en el cinema i el vídeo, amb la realització de nombrosos muntatges en format 3D arreu del món, va explicar ahir, en la inauguració de l’exposició, que la gènesi d’aquesta mostra va ser fruit d’un error. En realitat, Blanchart preparava un llibre en blanc i negre amb fotografies d’edificis en ruïnes, i una imatge a priori senzilla, quan va començar a capgirar-la i a retocar-la, es va adonar que li donava uns resultats espectaculars, “sense en cap cas retocar-les digitalment”. Les va projectar encara més, i va ser aleshores quan va decidir reconvertir el llibre en una exposició, la que es podrà visitar fins al 29 de gener del 2023.