Arts escèniques

Teatre de tots els mars

El FITT es torna a avançar en el calendari a Fira Tàrrega amb espectacles d’abast internacional que indaguen en noves maneres de connectar amb el públic

La companyia Sud Costa Occidentale hi porta ‘Ballarini’, amb actors amb diversitat funcional

El Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT) es va forjar gràcies als viatges de Joan Negrié, de la Trono, per Buenos Aires. En les primeres edicions, es va programar just abans del Festival Grec. Fa només tres edicions –arran de la pandèmia, que tot ho va trasbalsar– que s’ha traslladat a principis de setembre i s’avança, així, a Fira Tàrrega. De fet, un espectacle (Hoy puede ser mi gran noche, de Teatro en Vilo de Madrid) repeteix en els dos cartells. El Balcó del Mediterrani ofereix enguany, principalment, propostes de l’Estat espanyol i d’Europa. Però l’esperit d’atrapar amb nous llenguatges i nous mecanismes per persuadir el públic continua sent clau.

El FITT arrenca dimecres amb Titanas, el arte del encuentro, impulsada per la coreògrafa valenciana Sol Picó (que ja hi va presentar Malditas plumas el 2020). La ballarina hi intervé amb les coreògrafes Anna Natsuki (Polònia) i Charlotta Ofverholm (Suècia), i la col·laboració del cor de la URV. Titanas fabula sobre tres vèrtexs d’un triangle màgic: al seu interior es respira la creació lliure. En aquesta edició, la presència internacional encara és limitada. A més de la inaugural, hi ha tres propostes: Halal (3 de setembre, 23 h), del búlgar Ivo Dimchev, un artista queer camaleònic i coreògraf que explora l’univers sonor en els seus darrers treballs. Practica una performance irreverent i provocativa. A Halal, Dimchev presenta cançons dels seus àlbums més vells, i temes escrits durant la pandèmia, angelicals quant a la tonalitat, però obscens quant al contingut. La companyia Sud Costa Occidentale, amb la directora Emma Dante, ha hagut de canviar d’espectacle. Estava programat Misericòrdia (que es va veure al Lliure el desembre passat), però una malaltia d’una de les actrius ha obligat a substituir-ho per Ballarini (1 de setembre, 21.30 h), una peça de dos actors en què també es treballa amb intèrprets amb diversitat funcional i que aborda la marginalitat de la vellesa. El tercer títol internacional és de Paul O’Donnell, un actor diabètic de 28 anys que fa pocs mesos que s’ha convertit en discjòquei. Dia-beat-es (2 de setembre, 19 h) és un cant a la imperfecció i al contrast de voler-se deixar anar cada nit, però haver de conciliar-ho amb el control de la insulina.

De l’Estat espanyol, a més de la comèdia de Teatro en Vilo, també hi destaca Titiroscopio (de dijous a dissabte, 20 h), una instal·lació que permet veure breus contes de titelles com si fossin un calidoscopi en una reproducció del seu Teatro Principal de Burgos a escala 1:35. També de Burgos ve la producció d’Edurne Rubio, Light years away (3 de setembre, 19 h), que ja es va poder veure en el Festival Terrassa Noves Tendències (TNT) la tardor del 2020. Aquest treball (es representa a l’Aula Magna de la URV) explica la fórmula per escapar-se de la grisor de la Guerra Civil amb l’afició d’un grup d’amics a descobrir coves. A dins, no hi ha política i el temps cobra una nova dimensió.

Un taller

La primera intervenció del FITT en realitat és l’assaig obert del laboratori que la directora Judith Pujol ha fet amb una desena d’artistes de la demarcació de Tarragona (Reus, Torredembarra, Valls i Tarragona). A partir de la celebració del brindis, han treballat col·lectivament en el primer taller que es convoca en les nou edicions del FITT. L’acció ha coincidit amb els assajos d’un acte sobre els 700 anys de Santa Tecla, fet que pressuposa molt més reclam per a altres edicions.Per Pujol, ha permès posar en contacte artistes veïns que es desconeixien entre si.

El FITT rescata peces precioses de la cartellera catalana: Travy, de la família Pla-Solina; un cant al joc creatiu amb Infinitus, de Magda Puig; l’experiència tendra i militant de Iaia, de Projecte Mambo, i un corprenedor viatge per l’experiència del mestre de la República Antoni Benaiges en un poblet de Burgos, El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai, amb la manipulació de Xavier Bobés i la dramatúrgia d’Alberto Conejero. El FITT especula des del Balcó del Mediterrani sobre el mar que els infants desconeixien i al qual Benaiges no els va poder portar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia