Cinema

François Ozon

Director de cinema

“Els directors són nens que juguen”

Més que d’amor, la pel·lícula parla de passió, i la passió pot ser creativa i destructora

Cineasta prolífic i precoç, que s’abona a la provocació amb la mateixa facilitat amb què explora els sentiments més profunds o mostra el seu costat més frívol, François Ozon (París, 1967) va dirigir la plana major de les actrius franceses al musical 8 mujeres (2002), va competir a Canes als 35 anys amb Swimming Pool i ha estat premiat en grans festivals per títols com 8 mujeres, En la casa o Gracias a Dios. Després de passar pel Festival de Sant Sebastià, ha estrenat als cinemes Peter von Kant , una adaptació lliure de Les amargues llàgrimes de Petra von Kant (1972), de Rainer Werner Fassbinder, protagonitzada per Denis Menochet, Isabelle Adjani, Khalil Ben Gharbia i Hanna Schygulla.

Com canvia la seva mirada d’avui sobre aquesta història de Fassbinder?
No m’interessava fer un remake. La pel·lícula original em sembla absolutament genial. Tampoc volia fer un film amb sis dones perquè ja vaig dirigir 8 mujeres. Volia oferir una mirada des del punt de vista d’un director francès sobre una obra alemanya. És una mica com si un director de teatre fa un muntatge sobre un clàssic de Shakespeare, Molière o Txékhov i dona la seva visió. Les amargues llàgrimes de Petra von Kant té moltes coses, un director espanyol en faria una pel·lícula diferent.
En quina mesura el personatge protagonista es correspon amb Fassbinder?
Sempre havia tingut la intuïció que Fassbinder parlava d’ell mateix a través del personatge de Petra von Kant, i m’ho va confirmar la muntadora i darrera parella del director, Juliane Lorenz. Fassbinder va escriure l’obra als 25 anys, després d’una relació molt turmentosa.
La seva pel·lícula té més ironia i maldat. Era intencionat?
Efectivament, però també hi ha ironia a la pel·lícula de Fassbinder. Potser guarda més les distàncies que jo en la meva versió; ell relata un cas clínic i ho diu al principi, però també hi ha ironia. També és diferent l’humor francès. I Peter von Kant és un veritable drama queen, però els realitzadors poden ser perfectament així: tenen plens poders, tenen el poder absolut al plató.
Vostè podria ser un ‘drama queen’?
Quan estic de mal humor, reconec que sí [riu]. Els directors són nens que juguen i fan realitat el seu somni, i si no el fan realitat, comencen a cridar al primer que els passa pel davant.
Peter von Kant té una relació curiosa amb el seu assistent Karl. Li passa el mateix?
A la pel·lícula no veiem mai Peter treballar, gairebé, veiem la seva vida personal. Jo a la meva vida personal no tinc cap assistent. Quan dirigeixo una pel·lícula sí, però és una interacció mútua, l’assistent em contesta si li parlo, no és com Karl. En la meva vida personal no tracto la gent així, no tinc un esclau, no soc tirànic. No em reconec en Peter von Kant, en això. Però hi ha estrelles que tracten els assistents com a esclaus.
Volia indagar sobre les relacions de poder en el cinema?
Efectivament, el que m’interessava era il·luminar una idea dels anys setanta amb la llum d’avui, en l’època del #MeToo, el cas Weinstein... Peter von Kant és un home que té poder, fa el que vol. A Fassbinder també li interessava mostrar com les tornes poden canviar i el dominat passa a ser el que domina i el dominant esdevé víctima de cop.
Com a director, fins a quin punt s’exhibeix com fa Peter?
Soc el director i visc les emocions dels meus actors des de darrere la càmera. Una vegada, rodant una escena amorosa, em van dir que deixés de panteixar, que semblava que feia l’amor amb la càmera.
L’amor és el perill més gran per a la felicitat i per a la dignitat?
Més que d’amor, la pel·lícula parla de passió, i la passió pot ser creativa i destructora, i pot ser les dues coses alhora. Peter von Kant diu al final a la mare que ha après la lliçó, que estimar no vol dir posseir. L’amor és necessari a la nostra vida, però no s’ha de patir per amor.
Però creu que és possible una relació d’amor en igualtat, sense exigències?
L’amor és un treball, cal esforçar-se.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guardó

Gemma Lienas rep el Premi Cedro per la defensa dels drets d’autor

madrid
cinema

BCN Film Fest premia ‘El destino de Maya’

barcelona
Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona